- La crònica del viatge comença aquí...
Avui abandonem la costa mediterrània per dirigir-nos altre cop cap a l'interior en direcció a la costa del mar
Egeu.
Anem a conèixer la ciutat d'
Afrodisias , en la regió de Caria, situada a unos 230 kms. de Izmir
, i després acabarem la jornada contemplant les famoses formacions calcàries de
Pamukkale (el castell de cotó).
Després d'un llarg itinerari en autocar arribem a les portes de la ciutat on ens reb aquest simpàtic gatet...
El primer edifici que contemplem són les Termes d'Adrià
construïdes entre el 117 i 138 d.C. i que encara conserva els paviments originals de marbre.
A continuació veiem el Sebasteion, un temple dedicat a August,
i tot seguit, el Odeon, de finals del s.II d.C., amb unes grades molt treballades com es pot apreciar en aquest detall,
amb una orquestra i un escenari..
Darrera l'Odeon trobem ja el Temple d'Afrodita, principal lloc de culte de la ciutat, que va ser erigit en el segle I a.C. sobre els fonaments d'altres santuaris més antics..., i va ser transformat en església al segle VIè.
De les 40 columnes que constituien la columnata del temple, en l'actualitat només en queden 14.
A continuació ens traslladem fins a la zona de l'estadi que es conserva encara en força bon estat.
Originalment tenia una pista de 250 x 34 mestres, i les 22 fileres de les grades podien encabir fins a 20.000 espectadors, i es considerat com un dels més bells de l'antiguitat.
(Amb aquesta petita filmació us en fareu més bé càrrec de la seva grandiositat)
Després de veure les runes de la ciutat visitem el Museo de la ciutat
que recull les troballes procedents de les excavacions realitzades a Afrodisias a partir del 1961 pels arqueòlegs de la Univesitat de Nova York, finançats per la
National Geographic Society de Washington.
S'hi troben escultures, estàtues i baixrelleus des de l'època arcaica fins a la bizantina
i algunes peces de gran bellesa com la d'aquest cos...
Acabada la visita, deixem aquest país ple de magranes,
per dirigir-nos després de dinar cap a Pamukkale
* *
L'itinerari fins a Pamukkale és força llarg i això fa que arribem ja molt avançada la tarda quan pràcticament el sol estava a la posta.
El lloc és realment espectacular, i malgrat l'hora avançada, era ple de gent encara remullant els peus en les aigues calentes.
Pamukkale, com hem dit abans, significa "castell de cotó", i el seu nom es deu a les formacions calcàries que han transformat el lloc en un extraordinari fenòmen natural.
Aquí existeix una fractura tectònica de la que surgeixen gran quantitat de manatials termals a 35 graus C. en els que abunden les sals de calci. Això li ha donat el seu aspecte blanc i les formacions en bancals retallats i cascades cristalitzades en brillants estalactites...
La foscor se'ns tirava a sobre i com que havíem de passar la nit al mateix poble de Pamukkale, vam decidir tornar a visitar la zona al matí següent, on a més visitaríem també la gran zona arqueològica propera de
Hieràpolis amb la seva important necròpolis.
* * *
