Per no parlar també d'una altra desgràcia, la carregada que estant fent del seu patrimoni paisagístic. Evidentment que no vam passar pel port d'Andraitx, no calia, ja sabem tots el que ha passat allí, però us posaré algun altre exemple de com s'estan carregant la costa amb la construcció d'hotels monstruosos a ran de mar...
En fi, una sensació agredolça d'unes vacances "a l'illa de la calma", almenys aquesta era la fama que tenia, ara és l'illa de les boites, dels frankfurtens i dels alemanys...!!! Una pena.
Començaré il·lustrant una mica les desgràcies i acabaré amb algunes meravelles...
Ca'n Pere ens espera per menjar alguna cosa...,
què exactament ?
Segurament acabarem menjant una Paella..., altrament podem tenir algun ensurt, o no ?
Tants alemanys, evidentment s'han de col·locar en algun lloc adient..., busquen sol i platja i la millor solució és fer-los un hotel i unes cases ben a prop del mar, encara que sigui al preu de malmetre de manera brutal el paisatge...
Mireu també com s'enfilen muntanya amunt les construccions d'apartaments al port de Sóller.
* * * * * * * * * *
Però, afortunadament, no tot són desgràcies. Mallorca és una illa amb una llarga història, ja els romans hi van fer estada i encara ho podem contemplar a les ben conservades restes arqueològiques de la Ciutat Romana de Pol·lèntia, fundada al voltant de l'any 70 a.C., ubicada molt a prop de les muralles medievals d'Alcúdia
Aquí les restes del teatre romà (any 70 a.C.) També a Mallorca cal destacar el ric patrimoni rural que encara es conserva ben viu. Els llimoners, els tarongers, les oliveres centenàries, els xipresos, les palmeres, tots aquests elements alegren el paisatge de l'illa i ens fan oblidar certes barbaritats...
Quina senzillesa...!!!
Natura intacta...!!!
Mireu quin art rural en aquests murs de pedra seca que durant generacions han anat construint els pagesos per aprofitar qualsevol pam de terreny...* * * * * *
Hi ha també aspectes interessants de temps passats que es conserven a Mallorca, com són algunes mostres del modernisme, o els tramvies de Sóller...
Modernisme exhuberant...
Nostàlgia del passat...* * * * *
I per acabar, la meravella final a la Serra de Tramuntana. Aquí és on Mallorca et deixa del tot fascinat...
El Cap de Formentor
La platja de Formentor
El Cap de Catalunya
Sa Foradada...
La costa de Tramuntana* * *
És en aquesta costa on la natura ens mostra tot el seu esplendor, i en un punt concret ens meravella pel magnífic i sorprenent espectacle d'un indret únic, Sa Calobra i el torrent de Pareis.
Són de visita obligada, la llàstima és que pots trobar-te més de 30 autocars en una carretera d'accés estreta i perillosa plena de revolts.
* * *
Finalment, però, ens podem tranquilitzar i relaxar una mica contemplant indrets on encara la natura es manifesta verge i esplendorosa, gairebé primigènia...
Un cormorà eixugant-se al sol...
Un racó encara gairebé verge: Sant Elm
Enamorat com sóc dels gats, m'ha semblat oportú oferir-vos aquesta imatge ben ecològica per cloure el record d'aquesta estada a Mallorca
6 comentaris:
Molt bon reportatge, us haurien de pagar els de Turisme de Mallorca per fer-els-hi publicitat.
Salvador, es la tercera vegada que intento fer un comentari al teu bloc i no m'en surto. primer al viatge de Portugal i ahir al de Mallorca, ara intentaré amb l'ajuda del meu gendre Josep Lluis. Ahir et deia que molt be els comentaris i les fotos de Mallorca, peró que no ho veig tant malament, doncs nosaltres hi vàrem estar també fa poc temps i no tenim aquesta impresio de tanta gent, per ejemple vàrem anar al torrent de Pereis, al capvespre i no vàrem trobar ningú en la carretera, etc. Be que puguis anar fen blocs, però sobretot excursions, Adéu. Martí Buch
Ara veig on estàveu el dia 17 d'abril: a Mallorca, gaudint del bo i pitjor de l'illa. Malhauradament a totes les Balears està passant el mateix, potser se salva una mica només Menorca i Formentera, però sortosament sempre queden indrets sense la pressió urbanitzadora d'empresaris i governs que només pensen en la llei del totxo i en forrar-se.
El gat i l'atzavara encantadors, tant de bo l'home el podes imitar trobant sempre el lloc on ubicar-se sense fer malbé res.
Quina enveja, jo també tinc ganes d'anar a Mallorca, i més després de llegir aquest reportatge! Ja està bé que disfruteu, i encara millor que ho compartiu amb tothom amb aquestes cròniques.
Hola Sorros,
Quina vida, malgrat els rètols en llengües germàniques!!!!
Trob injusta la proliferació de l'imatge de la Mallorca alemanya.
El que passa es que als turístes els ficam a tots dins els mateixos llocs, i el sector més escampat és l'alemany...del castellà donc per suposat que ha apreciat la poca valoració cap a la nostra llengua que tenen molts illencs. De fet és aquesta última remarcació la que ens fà fer el forat de la mort cultural de l'illa, que desgraciadament tots els mallorquins hi tenim la mà posada al manec de la pala.
No ens enganem...hi ha molts alemanys, però hi ha moooolts més espanyols...que mallorquins.
Publica un comentari a l'entrada