- La crònica del viatge comença aquí...
Aquest és el darrer matí de la nostra estada a terres africanes i hem d'esperar fins al vespre per agafar el vol que ens ha de tornar a Barcelona.
Aprofitarem el matí per conèixer una mica Hammamet poble, ja que la zona d'hotels queda una mica a la perifèria. Així doncs, agafem uns taxis que ens traslladen fins al poble situat a la vora del Mediterrani. Estem a l'Àfrica encara que no ho sembli, però compartim les mateixes costes, les mateixes aigües, i les mateixes gavines, en el fons som com mig germans...
En primer lloc el guia, en Nizar. Considero que vam tenir molta sort amb aquest guia. Era un home jove amb bona formació acadèmica, lingüista, antropòleg, traductor i journaliste, i dominant molt bé el castellà.
Va ser un guia molt divertit, molt extrovertit, a estones seriós, atent, i amable, però amb força sentit de l’humor. De seguida va batejar el nostre grup com el "catalan team" i sempre va estar molt pendent del grup.
Les seves explicacions van ser sempre amenes, molt erudites i també crítiques, i en tot moment ens va ajudar a apreciar i aconsellar en allò que era important, i a discernir allò que no ho era. Molt crític amb els aspectes negatius del seu propi país, però també se li notava que se l’estimava.
Posava molta passió en tot allò que explicava i en ocasions s'exaltava de tal manera que gesticulava i s'emocionava. Ens feia riure i també ens donava instruccions de com aplicar el sentiment, l'ànima i l'esperit (el pathos) per pronunciar bé algunes paraules de l'àrab, com l'hac aspirada per dir Sahhhhara, o Atzaavaaara...
En definitiva, un bon guia en Nizar, molt recomanable.
Shukran Nizar...!!!
* *
L'altre company de viatge va ser el nostre xofer, en Mohamed. La llàstima és que no ens podíem comunicar gaire amb ell a causa de l'idioma.
Però en tot moment va estar atent i molt servicial amb tothom, carregant i descarregant maletes... i sobretot molt bon conductor, molt professional. Shukran Mohamed...!!!
* * *
Un bon company de viatge, en Rafel, mestre jubilat, va fer un brindis el darrer dia per celebrar la bona sintonia que va imperar en el grup durant tot el recorregut.
I com a bonic tancament i cloenda, el reprodueixo aquí:
* * *
- Ara sí definitivament aquesta crònica s'acaba aquí mateix.
2 comentaris:
Sóc, la Mireia la filla del Rafel, acabem de veure la crònica i ens ha agradat molt !! Gràcies és un plaer contemplar-la.
Tunisia un viatge per recordar, em quedo amb el desert
Publica un comentari a l'entrada