- la crònica del viatge comença aquí...
Estem tenint molta sort amb el temps norueg, ja que a part d'alguns núvols i algun ruixat puntual, en general gaudim d'un temps fresquet però bo.
La nostra primera sorpresa fou, però, que en lloc d'anar cap al fiord per embarcar-nos, l'autocar començà a enfilar-se muntanya amunt...
Ens enfilem amunt per la vall mentre la guia ens informa que aprofitant que fa bon temps anem a visitar un lloc emblemàtic.
Pujarem amb l'autocar fins un cim de 1.500 metres, aprofitant també que a finals de maig, les brigades comencen a netejar la carretera que com veurem encara és ben plena de neu.
Aquí podem veure unes petites cabanes de refugi on hi ha gent que ve a passar vacances...
A mesura que anem pujant ja la neu i el glaç ho dominen tot, aquest llac a una mica més de 1000 metres és ben glaçat encara
Arribats al cim del Dalsnibba (a 1.500 m. d'altitud), faig aquesta petita filmació...
Talment sembla que estiguem en un lloc molt més elevat.
La boira gairebé no ens deixa veure el fons de la vall que està relativament a prop, i meravella veure que allà al fons és el nivell del mar,
i aquí a tan sols aquesta alçada estigui tot tan plenament nevat.
La bandera noruega plenament congelada per la ventisca i el fred de la nit
La baixada vertiginosa per la carretera acabada de netejar ens tornarà al poble en pocs minuts,
abans però fem una breu parada en un mirador de la vall per tornar a gaudir del panorama.
A baix ens espera ja el ferri per anar a navegar pel fiord de Geiranger...
La navegació és plàcida encara que fa força fred, mentre anem omplint els ulls amb el paisatge silenciós,
amb les pareds dels espadats vertiginosos que ens acompanyen, amb l'aigua de les cascades que cauen des dels cims nevats, i les aigues profundes del fiord de Geiranger...
La placidesa de l'aigua és màxima i només se sent el soroll del vent i alguna gavina atrevida que ens vol seguir durant una bona estona...
Després de mitja hora de navegació el vaixell girant a l'esquerra ens acostarà fins a la petita localitat de Hellesylt, magníficament situada a la capçalera del majestuós Sunnylvfjorden, al peu d'una bonica cascada.
Un cop desembarcats reprenem la ruta amb autocar i vorejant una sèrie de fiords arribarem fins a la localitat de Loen a la capçalera d'un altre fiord important, el Innvikfjorden, que és un dels braços més profunds del majestuós Nordfjord.
Aquí ens instal·larem en l'històric hotel Alexandra on dinarem i dormirem aquesta nit,
però abans a la tarda, ens espera una bonica aventura. Anirem a veure un dels braços de la immensa glacera del Jostedalsbreen.
* * *
- La història continua aquí (11)...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada