- La història comença aquí...
Al nordest de la ciutat de Moscou, entre la capital i la vora del riu Volga, surgeixen antigues ciutats de gran interès històric i arquitectònic. El seu màxim esplendor es remunta al segle XII, quan, debilitat el poder de Kiev, aquestes poblacions van assolir la supremacia política i econòmica de tot el país.
La primera ciutat que trobarem és la de Serguei Posad (anteriorment Zagorsk), a tant sols 70 kms. de la capital russa. En ella hi ha el lloc potser més venerat pels ortodoxes russos: el Monestir de la Trinitat de Sant Sergi, que converteix la ciutat en una localitat d'excepcional interès artístic i històric.
Els gran prínceps moscovites pensaven que ser enterrat aquí significava morir en pau amb Déu, per més pecats que haguessin fet, i per això no s'ho pensaven gens a l'hora de donar valuosíssims regals al monestir per tal de guanyar-se el favor dels monjos.
El monestir és meta de peregrins de tota Rússia, i la devoció i religiositat que es pot observar i que s'hi respira, per part de la gent que el visita, impressiona de valent.
Veiem en primer lloc la porta d'entrada tota decorada tant per dins com per fora i on els peregrins i/o visitants, tant en el moment d'entrar com en el moment de sortir, es persignen devotament, una o diverses vegades, afegint-hi sempre una inclinació de cap en senyal de reverència.
Les explicacions a dins del recinte en les va fer un monjo jove del monestir en rus i la nostra guia Tatiana ens les traduïa.
La primera cosa que vam fer va ser entrar durant uns minuts al Palau del Refectori, amb 500 m2. de superfície, ample i lluminós, ple de frescos i icones, on s'estava celebrant un ofici litúrgic del ritus ortodox, i on amb silenci i reverència, vam poder veure la devoció de la gent i sentir els cants solemnes i molt bells, cantats a "capel·la", que sempre acompanyen la litúrgia ortodoxa, i que podrem també escoltar interpretats per petits grups corals d'homes principalment, en moltes de les esglésies que visitarem.
En sortir a la plaça central s'inicia un petit col·loqui del grup amb el monjo i la guia, on tohom vol aclarir dubtes i conceptes sobre la litúrgia que acabem de veure i escoltar.
(Mentre dura el col·loqui aprofito per donar unes dades sobre aquest monestir)
El monestir va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1993. Té unes magnífiques muralles en forma trapezoïdal de gairebé un kilòmetre de longitud, i està coronat per un camí de ronda i fortificat amb 10 torres que rodegen el conjunt.
Des de la plaça central, on estem reunits, podem veure la resta d'edificacions d'aquest conjunt monàstic.
El campanar, d'estil barroc italià, de 88 m. d'alçada, construït el 1740-1770, i la petita Capella de la font miraculosa, on la gent entrava a beure i recollir l'aigua...
La cúpula daurada de la Catedral de la Trinitat, impressiona per la seva austeritat. És la iglesia més important del monestir. Fou construïda pel metropolita Nikon el 1422-1423 en el mateix emplaçament on hi havia hagut una petita església de fusta.
L'Iconòstasi d'aquesta església, del que no tinc imatge, conté un delicat treball d'orfebreria del 1425-1427, i 42 icones pintades en gran part per Rubliov, amb alguna còpia com la de la Trinitat que vam veure ahir a la Galeria Tetriakov de Moscou.
En aquesta església es conserva també el magnífic fèretre de plata de Sant Sergi, davant del qual desfilen constantment per venerar-lo una multitud de fidels.
I veiem també la font central on s'apleguen els fidels i aprofiten per saludar i reverenciar a un dels monjos-sacerdots i/o popes, de venerable presència...
A continuació entrarem a dins de la Catedral de l'Asumpció, que va ser fundada el 1559 per Ivan IV el Terrible i consagrada el 1585.
on es veneren antigues i belles icones, i sobretot la icona del titular del monestir Sant Sergi.
 | ||||
| icona de Sant Sergi |
L'interior de l'església éstà totalment decorada amb frescos que es conserven gairebé intactes i foren realitzats en tres mesos en el 1684. També interessant és el seu gran Iconòstasi del segle XVII, que ja prefigura el barroc, amb les seves riques fustes tallades amb motius florals
Sortint de l'interior d'aquesta església podem veure a la nostra esquerra, la bonica cúpula de l'Església de l'Esperit Sant, un petit i auster edifici del 1476, el més antic d'aquest tipus que s'ha conservat fins a l'actualitat.
I també sortint a la nostra dreta la gran tomba de Boris Godunov, sempre amb un pom de flors fresques, on també hi són enterrats la seva dona i els dos fills...
Segurament, i amb molta probabilitat, Godunov debia tenir seriosos dubtes respecte a la seva entrada al Paradís, atès el seu passat turbulent i l'afer de la mort del petit Dimitri, i per això va pensar que no hi havia una manera millor d'assegurar la seva ànima, que ser enterrat en el lloc més sant de Rússia.
Donem un cop d'ull final al conjunt monàstic, després de passar per la botiga d'icones per comprar alguna petita mostra,
i abandonem definitivament el recinte sagrat amb tot els seu complex entramat de capelles, esglésies, monestir, etc.
emportant-nos la impressió d'haver conegut un dels centres de peregrinatge més importants de la devoció i la religiositat del poble rus.
* * *
Anem tot seguit a dinar en un restaurant local, per després a la tarda prosseguir la nostra ruta que ens portarà fins a la propera població de Rostov.
(*) a propòsit dels dinars, aprofito ara per a fer una petita crítica sobre la seva qualitat i varietat. Pensem, tant la M. com jo mateix, que és una fallada de l'agència contractant dels serveis, o del majorista subsidiari, en aquest viatge pel que fa al tema menús, ja que cada dia hem menjat pràcticament el mateix, el típic "menú turístic", una mena d'ensaladilla, una sopa sempre molt calenta, una carn estofada amb patates, i un postre. Tant ha estat repetitiu el menú que podem dir que sempre ha estat el mateix amb petites variants com poden ser un dia una mena de filet de "panga" arrebossat, un peix sense identificar. Per la resta sempre la sopa calenta, l'entrant, i la carn estofada amb més o menys patates i amb més o menys quantitat.
En resum, un autèntic avorriment. Ens ha permès sobreviure, això si, ens ha fet passar molta calor amb les sopes, això també, i ens hem avorrit amb la poca varietat, això segur.
Pel proper viatge s'haurà detenir més cura amb el tema menjars (sic).
* * *
En el proper post visitarem l'interessant Kremlin de Rostov
- La crònica del viatge continua aquí...(07)
1 comentari:
Te'n has sortit molt bé i mira que ers complicat explicar-ho tot, entranyable les fotos del pope amb la gent. Jo em vaig rentar els ulls amb l'aigua de la font
Publica un comentari a l'entrada