- La història comença aquí...
Després de dinar, aprofitàrem els 130 kms. que ens separaven de Rostov, per a endormiscar-nos en l'autocar... i gairebé sense adonar-nos, quan ens desvetllem ens trobem al davant d'una autèntica meravella...
Hem arribat a Rostov i anirem a visitar el seu Kremlin considerat el més bonic de Rússia darrera del de Moscou.
Ja el que veiem desde fora ens fa intuir que la visita valdrà molt la pena. Rostov és un poble agrícola situat a prop del llac Negre, que només s'anima els dissabtes quan hi ha mercat. És la població de l'Anell d'Or més allunyada dels estàndards de vida de la capital.
Rostov és a 73 kms. al nord de Pereslavl-zalesskij, i a 130 de Serguei-Posad.
Encara que val la pena una visita a aquest indret solament per veure l'esplèndid Kremlin.
La tradició que es basa en la "Crònica dels temps passats", un còdex del segle XII, fa remuntar la fundació de la ciutat a l'any 862. La ciutat fou governada pels fills de Vladimir, Yaroslav el Sabi i, posteriorment Boris, que van introduir-hi el cristianisme malgrat la violenta oposició de la població que va culminar en 1071, amb l'assassinat del bisbe.
Durant els segles XVI i XVII, Rostov continuà essent una ciutat molt poderosa, quan els seus bisbes obtingueren primer el títol d'arquebisbes i posteriorment de metropolites, sotmesos tant sols al patriarca de l'Església ortodoxa rusa. Quan al segle XVIII, l'Estat va nacionalitzar les terres va anar perdent importància i més quan la seu del metropolita fou traslladada de Rostov a Yaroslavl.
Mentre esperàvem el guia local ja vam poder admirar una part del conjunt d'aquest Kremlin.
la gran torre amb teulada de fusta negra...
El Palau del Princep
I la petita Església de la Transfiguració en l'atri, quadrada en forma de dau i una sola cúpula al centre
I tot seguit vam començar la visita per la petita Església de San Joan Teòleg, situada damunt mateix de la porta d'accés al recinte, una església totalment decorada amb frescos sobre la vida de Sant Joan el Teòleg, el chrysóstomos (χρυσόστομος). Els frescos s'atribueixen a un altre Grigor'ev Dmitri, i narren la vida del sant titular i d'un altre sant local.
Acabades les explicacions del guia, una parella de joves (noi i noia) dalt del presbiteri una mica elevat, ens van interpretar una bonica cançó religiosa a "cappella" amb unes veus admirables i amb una sensibilitat exquisida.
Aquest és un fet que ens trobarem repetidament al llarg de tot el viatge, ja que en moltes esglésies que anirem visitant trobarem un grup de cantors, normalment grups d'homes, que ens interpretaran algunes peces de la litúrgia ortodoxa rusa. Cançons molt belles i amb unes veus excel·lents, sempre cantades a "cappella".
Evidentment després t'ofereixen la possibilitat de comprar algun CD de les seves gravacions, i alguna vegada, com en aquest cas, vaig acabar "picant". Val a dir que el contingut dels Cd's val la pena perquè són cançons molt maques i espirituals.
(No us puc posar el nom del Cd perquè està en rus, però sí el nom dels dos intèrprets: la noia soprano, Anastasiya Puhova, i el noi baríton, Denis Zuban).
Sortin d'aquesta església agafem una mena de corredor cobert que transita per damunt de la muralla per arribar-nos a l'altre extrem del conjunt.
Pel camí podem veure algunes vistes esplèndides de tot l'interior.
Aquí el Palau del Príncep i l'església quadrada de la Transfiguració.
Al fons l'Església de Sant Joan Teòleg que acabem de visitar...
A continuació veurem la façana de l'Esglesia de la Resurrecció, en sortir directament a la plaça oberta de les catedrals, i amb la vista del gran campanar
El campanar malauradament estava en restauració, però això ens va permetre veure l'estructura de fusta de les cúpules que normalment queda amagada sota les planxes de coure o d'or.
Les tretze campanes de Rostov, notables exemples de l'art de la fundició a Rússia, són del segle XVII, i conegudes en tot l'Estat per la claredat cristal·lina del seu so, del qual es diu que se'n va servir per als seus treballs el compositor Berlioz.
Entre els artesans medievals, els fonedors de campanes eren els més buscats, coneixedors dels secrets que es trasmetien de pares a fills.
Vam tenir la sort que a les cinc en punt el campaner ens va obsequiar amb un toc de campanes. No sé ben bé si era per agrair la nostra visita, o és que potser les toquen cada dia a la mateixa hora, la qüestió és que les vaig poder gravar una estona, quan ja èrem fora del recinte i de camí cap a l'autocar, per això hi ha algun soroll i alguna veu intercalada, però us podreu fer una bona idea del so d'aquests conjunt de campanes.
També sentirem tocs semblants en algun altre monestir que visitarem més endavant. I és bonic de veure el treball del o dels campaners, ja que aquestes campanes són fixes i el treball del campaner és anar movent el diversos batalls amb mans i peus i amb un ritme i una cadència determinada per aconseguir els diferents tocs per a cada ocasió.
La professió de campaner està floreixent actualment a Rússia i gairebé totes les esglésies en tenen un.
Finalment vam accedir a l'interior de la Catedral de l'Assumpció està molt deteriorat a causa d'un incendi. Ara està en restauració i exteriorment ja comença a fer molt de goig.
He trobat aquesta interessant fotografia de Rostov a l'hivern i m'ha semblat oportú posar-la aquí com a colofó perquè ens permet tenir una visió molt real de com és aquest poble a l'hivern, amb les seves cases típiques en primer terme, les "isbas", i el monumental Kremlin al darrera presidint-ho tot majestuosament.
* * *
Hem fet una visita potser massa ràpida, sembla que la guia tenia pressa per arribar a una hora determinada a Yaroslavl on ens esperava el guia local per veure alguns del monuments de la ciutat a la nostra arribada, abans de sopar... per això la visita a Rostov considero que va ser massa precipitada..., però què hi farem, sovint en aquest tipus de viatges organitzats has d'anar una mica a "toc de pito"...
D'aquí a una poques hores serem ja a la ciutat de Yaroslavl, i començarem a conèixer alguns dels seus importants temples i monuments.
Però això, també, serà en el proper post...
- La crònica del viatge continua aquí... (08)
2 comentaris:
Perdona perquè tal vegada ho has posat però no ho trobo. Què vol dir Kremlin?
Sí Marisa, precisament en el post d'avui ho he posat, però no és més que una ciutat fortificada.
Amb tot, t'aconsello que miris la Google la paraula Kremlin i la definició que et dona la Wikipedia, allà t'ho explica molt bé
Publica un comentari a l'entrada