- La història comença aquí...
Avui, dissabte 19 d'abril, el penúltim dia de la nostra estada per terres italianes, més aviat Sicilianes, el dedicarem a conèixer una mica més a fons les dues ciutats més importants d'aquest costat oriental de l'illa, Messina al matí, i Milazzo a la tarda.
El dia s'ha aixecat esplèndid i des de la terrassa de l'hotel Eolian hem pogut contemplar aquesta panoràmica de Milazzo amb l'espectacle del volcà Etna al fons totalment nevat.
També, mentre esperàvem l'autocar que ens portaria fins a Messina,
hem pogut gaudir d'aquests panorames...
i observar també aquest tipisme local,
hem pogut gaudir d'aquests panorames...
com és el d'estendre la roba al mig del carrer...
Arribats a Messina, des d'un lloc elevat, podem contemplar el port amb l'estàtua de la Madonnina, i la costa de Calàbria davant nostre.
Tot seguit ens traslladem al centre on nosaltres prenem la decisió d'anar per lliure, ja que la guia local que ens tocava avui, va ser la típica guia a qui li agrada enrrotllar-se de manera superlativa, i fer digressions que normalment no interessen a ningú, excepte a ella mateixa i als habituals "fidels" que s'ho empassen tot i aguanten estoicament les supèrflues explicacions que puguin donar...
És un dels "perills" dels viatges organitzats. Un guia bo, et pot fer gaudir, un guia dolent o mediocre et pot fastiguejar o esguerrar el viatge.
És un dels "perills" dels viatges organitzats. Un guia bo, et pot fer gaudir, un guia dolent o mediocre et pot fastiguejar o esguerrar el viatge.
Així doncs, alliberats del tot, procedim en primer lloc a visitar la famosa església de la Santissima Annunziata dei Catalani (s.XII).
Teniu la història detallada d'aquest temple en l'enllaç que us proporciono (clicant el seu nom tres ratlles més amunt).
Amb tot, comentar que l'església construïda originàriament damunt d'un temple dedicat a Neptú, va ser fundada amb el nom de Santa Maria di Castellammare, al s.XII, per la seva proximitat al port i al mar.
Posteriorment al s.XIII va patir un esfondrament d'uns tres metres, que va fer modificar la façana i va quedar amb la forma que ara té situada a un nivell força més baix que els terrenys circumdants.
A l'època del aragonesos, va ser la capella reial, i cap a finals del 1400 va ser cedida als cortesans i els rics comerciants catalans de la cort de Pere d'Aragó.
És des d'aquella època que s'anomena la Santíssima Anunciata dei Catalani.
La planta és en forma de basílica amb tres naus i una cúpula central més alta,
i un suggestiu interior amb influències arabo-bizantines dels capitells i les columnes encastades en l'absis.
A l'exterior està ornamentada amb dos nivells de columnes amb elegants capitells i dibuixos geomètrics amb pedra de diversos colors i tonalitats.
Damunt la porta d'entrada veiem clarament l'escut de la ciutat de Barcelona,
i també en l'absis podem veure un altre escut de marbre amb les quatre barres catalanes amb la inscripció següent:
"Anunciacionis templa catalanorum est".
Sortint d'aquí veiem l'estàtua de Don Juan de Austria,
vencedor de la batalla de Lepant,
mentre, camí del port pel carrer Garibaldi, passem per davant de l'imponent edifici del Municipio.
I finalment trobem l'estàtua al·legòrica de la unificació d'Itàlia amb el document de l'acord a la mà, que la ciutat de Messina li va dedicar.
Finalment acabem l'itinerari a la plaça de la catedral on hi ha també
la Fontana d'Orion,
Però entrem primer a conèixer per dins la catedral dedicada a l'Assumpció,
L'imatge de la Verge en plata i or amb l'inscripció en grec...
(damunt l'altar major)
(detall dels mosaics)
Sortim ara a l'exterior per contemplar la seva magnífica façana plena d'interessants i finíssims detalls de pura artesania.
(diversos detalls de la porta central)
(mes detalls dels laterals de la porta central)
(i finalment uns detalls d'una de les dues portes laterals)
Finalment, a les 12 en punt del migdia, contemplarem tot l'espectacle que ens ofereix el rellotge astronòmic. Es belluguen totes les figures i emeten sons, el lleó rugeix, el gall canta, etc. La durada és gairebé de 20 minuts, però jo us ofereixo només un tastet en aquest video...
El campanar es del 1908, amb una alçada de 90 metres, i conté un magnífic rellotge, una joia mecànica animada, que va ser encarregada per l'arquebisbe Angelo Paino a la firma Ungerer d'Estrasburg, l'any 1933. Aquest complex sistema està considerat com el rellotge més gran i de mecànica més complexa en el món dels rellotges astronòmics.
El rellotge no contè exclusivament els elements de la medició del temps (dies, hores, fases de la lluna, calendari astronòmic amb els signes del zodiac, etc.), sinó que a més conté altres representacions al·legòriques... i també moments clau de la litúrgia cristiana (Nadal, Epifania, la Resurrecció i la Pentecosta)
També hi ha símbols relatius a la vida de l'home que ha de passar per sota la dalla de la mort, i també del simbolisme dels animals, el gall, el lleó, tot això reforçat i realçat amb efectes de so i tocs de campanes.
Tot plegat fa que a les 12 del migdia, molts turistes quedin embadalits veien tota l'activitat que desplega el famós rellotge de la torre de la catedral de Messina.
I finalment contemplem amb detall la famosa Fontana d'Orion, de l'escultor florentino Giovanni Angelo Montorsoli., que havia treballat com ajudant de Miquel Àngel en la Capella dels Mèdici. Aquesta font fou erigida en 1551, i aleshores era la més àplia i alta d'Itàlia.
La Fontana d'Orione, és una font de tipus canalobre,
amb graons i amb grans figures que representen els quatre rius, el Nil, el Tiber, l'Hiberus, i el Cumano, d'on provenia l'aigua de la font.
Hi ha uns pedestals amb monstres marins (tritons),
que sostenen la primer tassa,
i unes nàiades (ninfes d'aigua dolça) sostenen la segona,
i els putti sobre delfins sostenen la darrera figura terminal, que és la figura triumfal d'Orió, el mític fundador de Messina...
Un cop vist tot el que podíem veure aquest matí de la ciutat de Messina, marxem d'aquí amb la visió de la bandera trinacria símbol de Sicília...
* * *
Retornem a Milazzo, a l'Hotel Eolian, on dinarem.
En algun moment us parlaré una mica de l'hotel que també té curiositats i misteris a comentar...
* * *
A la tarda estava previst fer una visita a la majestuosa ciutadella de Milazzo, ubicada damunt una roca natural, on hi havia hagut els primitius assentaments de grecs, romans, bizantins i musulmans, i des d'on s'albira una gran panoràmica que va des de les illes Eòlies fins aCalàbria.
Visitem primer Il Duomo, on estaven preparant una representació de la Passió, tots abillats de romans i de jueus,
mireu aquests quin aspecte tant original i divertit...
Visitem primer Il Duomo, on estaven preparant una representació de la Passió, tots abillats de romans i de jueus,
* *
Després de la visita a les zones altes, es preveia una passejada pel centre històric de Milazzo, però el grup es va anar dispersant, uns per dalt del castell, d'altres per dins del Duomo, altres que tan sols havien pujat fins dalt, el resultat fou que la M. i jo vam fer la nostra passejada pel poble antic,
del que ara sí us en vull fer cinc cèntims...
I és sobretot perquè entre els companys del viatge, i possiblement per la influència del lloc on èrem, i de la mala fama que té la màfia siciliana, alguns opinaven que aquest hotel era com un bunker super protegit per amagar negocis secrets..., la realitat és que més d'un cop vam veure dinars i sopars de grups d'homes sols, ben vestits i d'aspecte peculiar... Ho eren ??
A més de l'hotel, el conjunt d'edificis contenia també una bona part d'apartaments privats, i per això l'accés al recinte estava super protegit amb totes les portes tancades, i on s'havia de demanar sempre permís per accedir-hi, trucant un timbre i identificant-te. Fins a cert punt força lògic, i fins un altre punt no tant, tractant-se d'un hotel per turistes com nosaltres que entràvem i sortíem freqüentment...
El fet és que l'hotel era molt modern, molt ben equipat i amb un disseny força agradable.
També és veritat que hi havia unes suites super exclusives com aquesta que podem veure des de dalt, amb jardí i piscina pròpies, etc.
La zona d'habitacions de l'hotel era en forma circular i l'accés a les mateixes es feia a través d'aquesta moderna escala circular.
També tenia un accés obert a la terrassa superior des de la que podies gaudir d'una bona vista del poble, del castell, del Duomo, i de la badia de Milazzo.
I aquesta era la ubicació privilegiada de l'hotel Eolian que poguérem veure des de dalt del castell
* * *
Demà ja ens toca tornar cap a casa, però abans visitarem una pintoresca localitat al peu del volcà Etna, que en el seu historial té la curiositat d'haver estat a punt de ser engolida per la lava d'una de les darreres i mes importants erupcions del volcà... ho comentarem demà.
- La crònica continuarà aquí (09)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada