- La història comença aquí...
Un dels edificis religiosos d'estil gòtic més bells de tot Portugal i que per la seva grandiositat va ser classificat com a Patrimoni Mundial per la Unesco desde 1989.
És la primera obra plenament gòtica erigida a Portugal. El projecte es va iniciar el 1153, l'any de la mort de sant Bernat.
L'abadia rebé els primers monjos el 1223. L'església abacial té planta de creu llatina, amb tres naus, transsepte i deambulatori o girola entorn de la capella major formant la capçalera.
La nau central, impressionant, austera i altíssima, uns 35 metres
Les dues naus laterals, també altíssimes i super esbeltes
L'absis, i la part posterior de la nau central amb la rosassa damunt la porta principal d'accés
La majestuosa façana conserva de la seva traça original el pòrtic, la rosassa i els dos finestrals. La resta del frontispici és barroc i data de 1702, sent l'autor Fra Joäo Turriano. Es compon de dos baldaquins, on s'allotgen les estàtues de Sant Benet i Sant Bernat, i d'una balconada sobre el pòrtic, amb les estàtues de les quatre virtuts cardinals (Força, Prudència, Justícia i Temprança). Per a rematar el conjunt, entre els dos campanars, un nínxol abriga a la Verge Maria, la Santa de devoció dels cistercencs.
Visitem en primer lloc la sala dels Reis, amb aquesta Escultura alegòrica del Papa Alexandre III i de S. Bernardo de Claraval coronant a Don Alfons Henriques o Alfons I de Portugal, dit el Conqueridor (Guimarães, 25 de juliol de 1109 - Coïmbra, 6 de desembre de 1185), fou comte de Portugal 1128-1139) i rei de Portugal (1139-1185). Fou el primer a ser nomenat rei de Portugal de la dinastia Borgonya.
Una altre escultura d'Alfons I, el Conqueridor, a la mateixa sala
I un altre exemple de les magnífiques ceràmiques blaves.
(En aquesta es representen els arquitectes de l'Abadia prenent les mesures per iniciar la construcció damunt del terreny).
Seguim el recorregut per l'abadia i les seves diverses estances.
El claustre
i un detall del claustre on podem veure el símbol de la creu dels templers
del Convent de Crist
la sala capitular
el celler o sala de celebracions o reunions
el dormitori
el brollador del claustre
el refectori, amb l'original estrada pel lector
la cuina espectacular del 1732,
tota revestida de ceràmica...
tota revestida de ceràmica...
En el transsepte, enfront un de l'altre, resten sepultats en dos sarcòfags primorosament treballats, el del rei Pere I, i el de Inês de Castro, Es tracta de dues obres mestres de valor universal.
La decoració lateral
del sepulcre de D. Inês de Castro mostra escenes de la vida de Crist i la seva tràgica mort. En la capçalera, representa el Calvari, i als peus, el Judici Final, moment del futur retrobament dels amants.
El sepulcre d'En Pere I al·ludeix a la vida de Sant Bartomeu.
Amb tot, la part més bella és la gran roseta esculpida en la capçalera: una meravellosa Roda de la vida la qual escenifica diversos episodis de la parella.
Aquí, doncs, reviurem la història d'amor de Inês de Castro.
En la nostra anterior estada a Portugal el 2007, ja vam visitar aquesta Abadia, i en el post que li vaig dedicar vaig explicar aquella història que ara podeu repescar aquí mateix: (vegeu aquí)
Com deia en aquella ocasió:
Un dels punts interessants que vam poder visitar a Portugal fou el Monestir d'Alcobaça.
Una meravella d'arquitectura gòtica amb l'església més gran de Portugal, i amb les tombes del rei de Portugal Dom Pedro I i de Inès de Castro
(La dona que regnà després de morta i que fou protagonista d'una història d'amor ben curiosa).
(Cliqueul'enllaç damunt el nom de Inés de Castro i descobrireu tota la història...)
Aquí trobareu també una altre relat més breu de la mateixa història d'amor (cliqueu aquí)
* * *
Les fotos que heu vist en aquest reportatge són molt semblants a les de fa 12 anys enrere i és que l'austeritat de l'edifici no dóna per gaires canvis més. 
Però no volem marxar d'aquí sense fer un homenatge a la
Amb tot, sortim ben satisfets d'aquesta visita a un lloc tan important de la història de Portugal, amb llegenda romàntica inclosa.
* * *
Acabem així el relat en tres fases d'aquest 30 de desembre del 2018 a Portugal.
Hem conegut Óbidos, Nazaré i Alcobaça, i finalment arribem a Coimbra.
Demà, darrer dia de l'any, al matí visitarem Coimbra i la seva important Universitat, i per la tarda ens traslladarem fins a conèixer la Serra de Bussaco i el seu palau.
Però tot això, com sempre, ho veurem en una propera crònica
- La crònica continua aquí...(06)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada