- La Història comença aquí...
El setge de Malta (també conegut com a Gran setge de Malta) va tenir lloc el 1565 quan l'Imperi otomà va envair l'illa de Malta, aleshores ocupada pels Cavallers de l'orde de Sant Joan.
El setge és considerat un dels més importants de la història militar, i des del punt de vista dels defensors, un dels més reeixits. Va ser el punt culminant d'una escalada d'enfrontaments entre els imperis espanyol i l'otomà pel control del Mediterrani. Després del setge, els cavallers li van donar el títol de Città Vittoriosa a la ciutat.
Actualment, Birgu, (destacada en blanc en l'esquema adjunt) té poc més de 3000 habitants. És una de les Tres Ciutats.Les Tres Ciutats és una descripció col·lectiva que es dóna a tres ciutats fortificades de l'illa de Malta i que tanquen el costat sud-oriental del Gran Port.
Es tracta de Cospicua, Vittoriosa i Senglea.
Aquestes tres ciutats foren fortament fortificades per l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i es va donar el nom de Línia Cotonera a aquest grup de defenses en honor al Gran Mestre Nicolau Cotoner.
La ciutat es va establir al costat del gran port de Malta, enganxada al fort de Sant Àngel, que va servir com a principal port de l'illa. Quan els cavallers de l'Orde de Sant Joan van arribar-hi el 1530, van usar la ciutat com a capital de Malta, en substitució de l'antiga capital Mdina, perquè no tenia costa.
Després del setge de Malta, el Gran Mestre Jean Parisot de Valette va decidir construir la ciutat de la Valletta al turó Sceberras, la península que hi ha a l'altre costat de Birgu, i hi va posar el seu nom.
* *
Després d'aquests apunts d'història ens disposem a caminar per dins dels estrets carrers de la fortalesa.
(la porta principal d'accés des de l'exterior)
(girant la vista en darrera abans d'entrar, veiem la panoràmica del port als nostres peus)
Trobem una segona porta d'accés a pocs metres de la primera
On podem llegir en la inscripció que hi ha al damunt, que això era la ciutat baluard (Oppidi) o plaça forta dels religiosos Jerosolimitans (com també se'ls anomenava als Cavallers de l'ordre de sant Joan de Jerusalem)
Un cop travessada la segona porta d'accés veiem les imatges que hi ha al darrera, a la part interior de la mateixa porta, i comencem a caminar pels carrers estrets
on podem veure detalls interessants com aquestes portes o aquest original picaporta tant mariner...
Aquesta placa ens recorda que aquell edifici va ser l'alberg dels Cavallers de Castella i Portugal
Un dels pocs detalls de similitud de llengües, entre la maltesa i la catalana.
Arribem al mig de la plaça Major i a la dreta veiem l'edifici històric del Partit Laborista de Malta.
Rodejant el monòlit central de la plaça hi ha aquesta reixa amb un dibuix de les creus (part superior) per damunt de les mitges llunes (part inferior), recordant d'alguna manera ben simbòlica, la victòria dels cavallers cristians contra els otomans.
Acabant de baixar pels carrers costeruts de la població arribem fins al port i a la marina on hi ha l'embarcador i on ens espera encara una petita aventura.
En petits grups de 6 persones, agafarem unes barques que es coneixen localment com Il-barklora, que és una versió de la góndola veneciana. I anirem a fer un recorregut pel Gran port de la Valletta.
Passem just al peu de la gran muralla on hi ha onejant les dues banderes, la de Malta i la de l'Ordre dels Cavallers de Sant Joan, amb la creu blanca.
Seguim navegant i ens acostem als contraforts que sostenen la ciutat de la Valletta al damunt
On podem apreciar algunes de les coves sota les muralles
Aquí us presento al nostre capità, un home maltès de certa edat, que només parlava una mica d'anglès, i que intenta guanyar-se la vida passejant forasters com nosaltres per aquest indret tant peculiar i tant ple d'història.
Ens acostem a tafanejar una mica l'enorme vaixell de creuer que hi ha fondejat a la terminal de la Valletta. Cada dia va a més l'increment del turisme de creuers i Malta no és pas una excepció.
Seguim navejant emprenent ja el camí de retorn i ara passem a tocar de l'altre fort, el Fort de Sant Michael, del que també us en parlaré. (veieu l'annex)
Aquest fort es troba just a l'extrem de l'altre península allargassada on s'assenta una de les tres ciutats, la de Senglea. (veieu l'esquema)
I ara ja enfilem la navegació cap al punt de sortida, en total uns 30 minuts passejant pel Gran Port de La Valletta.
En arribar veiem el monument que hi ha just a sobre de l'embarcador que recorda l'ajut per part dels anglesos en la batalla dels maltesos contra l'emperador Napoleó, i que acabà amb la victòria sobre els francesos.
La passejada ens ha portat per indrets plens d'història, i ara voldria fer un annex per complementar algun d'aquests aspectes:
* *
En sortir del port esportiu, la primera cosa que veiem és aquesta gran fortificació que hi ha al cap d'avall de la llengua de terra on s'assenta la ciutat de Birgu, i que correspon al Fort de sant Àngel, del que us parlaré més endavant. (veieu l'annex)
* *
- En primer lloc parlem del Fort de Sant Angelo:
Abans de l'arribada de l'orde de l'Hospital
La data de la primera construcció es desconeix i es pot datar fins i tot ja durant l'Imperi Romà. Se sap que a principis de l'Edat Mitjana ja existia i que hi ha restes d'una torre del segle XI, quan Malta estava sota domini musulmà. Des del s.XIV Malta estava sota la sobirania de la Corona d'Aragó i el castell es coneixia com a Castello a Mare o castell vora el mar i era la residència de la família Nava.
Sota domini hospitaler
Quan els cavallers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem van arribar a Malta el 1530, provinents de Rodes, van escollir Birgu com a capital i el Fort de Sant Àngel va esdevenir el lloc de residència del Gran Mestre. Els hospitalers el van convertir en la principal fortificació, el van reformar i remodelar profundament. El fort va aguantar els atacs otomans durant el setge de Malta de 1565. Després del setge es va construir la ciutat fortificada de La Valletta sobre de la muntanya de Sciberras, a l'altre costat del Gran Port i que va esdevenir el centre administratiu dels cavallers.En un primer moment diversos Mestres es van fer enterrar a la capella del Fort o altres dependències, fins que es va construir la cocatedral de Sant Joan de La Valletta i es van traslladar les restes allà.
Període britànic
Amb l'arribada dels britànics a Malta, per fer fora Napoleó, el fort va mantenir molta importància com a instal·lació militar i va donar nom al vaixell HMS Egremont del 1912, que el 1933 fou rebatejat com a HMS St Angelo. |
| (foto manllevada d'internet) |
Avui dia el Fort allotja dependències dels Cavallers de Malta, on hi viu encara un dels Grans Mestres de l'Orde, i altres dependències s'han convertit en museu marítim. També s'hi han fet restauracions.
* * *
- En segon lloc parlem del Fort de Sant Michael:
La zona encara és coneguda com L-Isla, però en l'actualitat està ocupada per la ciutat fortificada de Senglea. (en maltés Città Invicta o L-Isla) es un consell local i un poblat en l'illa de Malta, que forma part de les Tres Ciutats.
És la localitat més petita del país, amb una àrea de 0.2 km² i una població de 3.500 habitants aprox. Deu el sobrenom d'invicta a la resistència que va oferir davant de la invasió turca de 1565.
Va prendre el seu nom de Claude de la Sengle, (1494 –Mdina - Malta, 1557), Gran Mestre de la Orde de Sant Joan des d'el 11 de setembre de 1553. Es troba situat junt al cap Isla, o cap Senglea, al que li dona el nom.
La fortificació original fou iniciada en 1551, inicialmente sota el patronatge del Gran Mestre Juan de Homedes y Coscon, segons un diseny de l'enginyer militar Pedro Pardo d’Andrera, i ampliada a una ciutat fortificada pel Gran Mestre Claude de la Sengle durant els preparatius dels Caballers per al Gran Setge de Malta.
El fort de Sant Miquel era uno dels tres que defensaven la posició del Gran Port durant el setge, juntament amb el Fort de San Telm y el Fort de Sant Àngel. San Telm fou pres, però Sant Miquel va resistir el setge, encara que amb greus danys, i fou esdcenari d'algunes de les batalles més acarnissades. Va resistir fins a 10 assalts dels turcs.
La reconstrucció i ampliació de la ciutat fortificada de Senglea després del setge va continuar fins el 1581.
La zona fou desmantellada durant l'ampliació a la zona de les drassanes, a finals del s.XIX, i la construcció d'una escola en la dècada de 1920. El que restava fou seriosament malmès pels bombardejos aeris durant la Segunda Guerra Mundial. Després de la guerra les ruïnes foren desmantellades i el lloc convertit en un jardí públic.
Els impressionants bastions del costat del mar de Senglea romanen encara en peu, com a testimonio de l'enclavament i propòsit del fort original.
 |
| (foto manllevada d'internet) |
* * *
Aquí acaba aquesta llarga crònica en tres parts d'aquest primer dia complet a l'illa de Malta.
Demà, 27 de març, ens tornarem a embarcar, aquest cop en un ferry més gran, per visitar l'illa germana de Gozo i descobrir també els seus tresors amagats. Però això ho veurem en el proper capítol d'aquesta crònica...
- La crònica continua aquí (05)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada