La maleïda pandèmia que ens ha tocat de viure ha trastocat totes les coses més habituals, i també a mi m'ha fet perdre l'oremus i el passat 25 de febrer, quan ja tothom començava a estar alarmat pel fet del contagi massiu que s'estava produint a la Xina, em vaig oblidar de commemorar el 13è aniversari.
Ho faig avui, que també es dia 25, encara que amb dos mesos de retard. I ara no recordo si l'any passat vaig fer commemoració...(?), en fi, no cal ara perdre el temps regirant el passat. El present és el que ens toca viure i ara més que mai -ben confinats-.
13 anys de blog donen per molt, i aquest any el confinament ens ha donat molt material per omplir i redactar posts ben variats commemorant els dies que portem tancats a casa. El darrer que vaig fer va ser amb motiu del 40è dia d'aïllament, coincidint amb la diada de sant Jordi, (vegeu) que a més em va servir per a fer un salt en el temps i remuntar-me als anys 60 de la meva joventut, seguint la moda que s'ha fet una mica viral a les xarxes, de penjar fotos i records d'antany, i era de quan jo trescava per les muntanyes del Pirineu...
(dalt del cim de Peña Telera (2764 mts), serra de la Partacua, Valle de Tena, pirineu aragonès, Osca -al fons el Midi d'Ossau-)
Grans records que de tant en tant han anat apareixent per algunes de les meves aportacions al Blog durant aquests llargs 13 anys.
Queda així tancada avui aquesta commemoració, amb l'esperança que hi pugui haver-hi moltes més mentre tingui força i esperit per anar-les celebrant. Que així sigui..!!!
* * *
Seguim confinats i...
1 comentari:
Ostres Salvador, com passa el temps. Ahir vaig pensar en tu i la Marta, tan de voleiu que sou tots dos, i ara esteu com tots confinats a casa. Per molts anys!
Publica un comentari a l'entrada