Broquils again... (nova trobada dels broquils)

Faig un parèntesi en la crònica del viatge a la Rioja, perquè avui he rebut les fotos del darrer sopar de la colla dels Bròquils.

El passat 28 de novembre, ens vam tornar a trobar en un sopar els components del Gran Ordre del Bròquil. Va ser novament una trobada entranyable i molt agradable.

Després de tants anys, 47 en fa ja aquest any, de la primera experiència en aquell recordat campament dels Castillejos, l’amistat que allà ens va unir ha fet que una vegada més ens tornem a ajuntar al voltant d’una taula per parlar, per riure, per recordar, per enyorar...

Torno a reproduir aquí aquella mateixa foto que ens omple de nostàlgia, i que si sou seguidors d'aquest bloc, ja havíeu vist en la crònica de l'any passat (vegeu aquí), la torno a reproduir perquè és emblemàtica i ens recorda aquells mesos de campament a Castillejos on es va forjar aquesta amistat que ha perdurat fins avui... (i que joves que erem tots)... Malauradament hi ha tres que hi manquen però que els tenim sempre ben vius en el nostre record.

Avui no em vull extendre gaire... el sopar va ser excel·lent i vam repetir restaurant "El Broquil" al carrer Balmes. Més apropiat impossible.

La reunió inicial dels més puntuals era per intentar localitzar alguns que s'havien despistat o literalment perduts... fins i tot hi va haver algú que va aparcar literalment davant del restaurant però, despistat com és, se'n va anar carrer amunt buscant no sé què...
(i és que l'edat no perdona...)

Un cop reunits tots ens instalem, com és habitual, per rigorós ordre de "xarnaque"...

... d'esquerra a dreta, l'Antoni, el Willy i en Miquel

... en Paco, en LLuís i el Christopher

...i en Ferran, el Sorro, i el Pepito

El sopar va transcorrer amb bon humor i parlant de tot i més, d'economia (evidentment), de política (fins quan aguantarà el tripartit?... hi ha un trofeu en joc), de salut.... (ai ai, el banc del si-no-fos... que tots tenim una edat...), del sexe dels àngels, i...

...evidentment no podíem acabar el sopar sense la habitual, i per tots desitjada, classe magistral del LLuís sobre les varietats de wiskies...!!!

En definitiva, una altra trobada entranyable que esperem poder tornar a repetir d'aquí a poc temps, un anyet passa volant...

I des d'aquí, aprofitant la plataforma que em dóna poder escriure en aquest Bloc, vull donar les més sinceres gràcies al triumvirat organitzador, Christopher, Willy, Pepito. Penso que gràcies a ells hem pogut anar mantenint aquest caliu i aquesta bona sintonia. Gràcies.

* * *

La ruta del vi – La Rioja (01)

(La sèrie comença aquí...)

La nostra residència i base d’operacions durant aquests quatre dies va ser a la localitat d’Alfaro, a la Baja Rioja, just al límit de la comunitat Foral de Navarra.

L’objectiu del primer dia era anar a conèixer les localitats on es concentren la major part de les principals bodegues del país. Fer, en definitiva, l’anomenada ruta del vi. Prenem l’autopista de peatge i després d’una bona kilometrada, tot contemplant les extenses i magnífiques plantacions de vinyes, i passant de llarg de la ciutat de Logroño, capital de la comarca, ens arribem fins a Haro, a la part més extrema de la província, la Rioja Alavesa. Travessem, doncs, tota la comarca d’est a oest.

Haro, considerada la capital del vi a la Rioja, té un nucli antic força interessant que és el que anem a visitar. Des de la plaça de l’Ajuntament on també hi ha el Palau de los Paternina,

ens traslladem fins a la Parròquia de Santo Tomàs, que fou declarada Monument Nacional el 3 de juny de 1931, i posteriorment Monument Històric Artístic el 14 d’abril de 1944. És una construcció d’estil gòtic florit o neogòtic, i consta de tres naus de la mateixa alçada.

Cal destacar la portalada d’entrada que dóna al migdia i és més antiga que la resta de l’edificació. És d’estil plateresc espanyol, realitzada a mode de retaule per Felipe de Biguerny “El Borgoñon”, l’any 1516.

Dins l’església destaquen el retaule major d’estil barroc, construït al 1730 sota la direcció de Fray Pedro Martínez.

També té un gran interès l’orgue, començat a construir el 1642 i després d’algunes modificacions quedà configurat tal com el veiem ara el 1797. Va ser restaurat recentment l’any 2003.

Després d’aquesta interessant visita ens traslladem fins a la Basílica de Nuestra Sra. de la Vega, la patrona de la ciutat. L’edifici que veiem actualment és d’estil barroc, de tres naus, cobert amb volta d’aresta sobre arcs de mig punt i pilars cruciformes. Es va començar a construir el 1703.

A l’interior destaca el retaule de l’altar major d’estil barroc amb la imatge de la Virgen de la Vega, gòtica del segle XIV.

Sortint d’aquesta visita ens encaminem cap a Briones, una de les localitats més boniques de la Rioja, on es concentren un bon nombre de bodegues de la comarca.

* * *

➢ la història continua aquí… (02)

Pausa, trifulques informàtiques, respir i Nou viatge a La Rioja (00)

La llarga pausa de gairebé un mes en les meves aportacions a aquest bloc ha tingut dues causes principals…

En primer lloc una adaptació personal a les noves prestacions i tecnologia del nou ordinador Macintosh que he adquirit recentement. Després de molts anys de treballar amb PC’s que funcionen amb sistemes operatius Windows, passar a la família dels “maqueros” no ha estat difícil, però diguem que ha estat si mes no laboriós. Afegit a més a algun problema sofert amb la connexió a internet degut als capricis de la tecnologia i de les configuracions…

En segon lloc, altre cop de viatge amb Mundo Senior, aquesta vegada l’escapada ha estat de sis dies a terres de la Rioja. La ruta del vi, el camí de Santiago, la vall del riu Cidacos, esglésies, monestirs, natura i molt d’art…

Hem recorregut tota la Rioja de dalt a baix, des de Alfaro fins a Haro, hem estat a Briones, Logroño, Calahorra, Santo Domingo de la Calzada, Monasterio de Yuso a San Millan de la Cogolla, Najera, Arnedillo, Enciso, etc. I parada final a Saragossa a saludar la Pilarica i veure l’espaterrant meravella de la Seo, la Catedral del Salvador, ara totalment restaurada.

Hem vist molts monuments, moltes esglésies, molts retaules, barrocs, renaixentistes, orgues fabulosos, moltes obres d’art… El patrimoni religiós del país és inesgotable i a voltes realment sorprenent.

I també hem vist moltes cigonyes… i fins i tot petjades de dinosaures !!!

El temps ha estat fred i força núvol, hem trepitjat neu, poca, una enfarinada lleugera, però suficient per donar al paisatge aquell toc nadalenc apropiat per les dates en les que estem. I hem passat força fred.

Hem conegut una altra part de les Espanyes que no coneixíem, a part d’algun punt concret, en el que havíem estat fugisserament ara fa tan sols 32 anys. Tot ho hem trobat molt i molt canviat, i millorat.

En dies posteriors aniré fent petites cròniques dels llocs que hem visitat per tal que gràficament ens poguem fer una idea de tot el que hem vist.

* * *

➢ la història continua aquí… (01)

Santa Cecília, patrona de la música...

Avui és Santa Cecília, patrona de la música.

Per honorar-la i per celebrar-ho, com que sóc un admirador de la música clàssica, adjunto dos videos. El primer és un Canon in D de Pachelbel, per orgue i trompeta



El segon és una petita mostra d'una obra de Haendel, un dels meus músics preferits, també per orgue i trompeta... Una de les músiques que em meravellen del clàssic...




Bona festa i felicitats a totes les Cecílies i a tots els músics...

* * *

Noves tecnologies, Apple, Windows, Google,…

Fa més de 15 dies que estic immers en un món de tecnologia que en certs moments arriba a ser aclaparador… que si Windows, que si Apple, l’iPod, l’iPhone, el pare Google, amb els nous chats amb imatge (Google Talk), el Messenger, l’iChat, les agendes d’Outlook, el Facebook, l’iTunes, l’Xtorrent, el Blogger, els megabytes, els jpg, els avi, els mp3 i mp4, i tota la parafernàlia que us pogueu imaginar.

Molts de vosaltres, lectors de blocs, bloggers i blocaires, ja sou experts en tot aquest món tecnificat, però per la majoria dels mortals, tot això sona una mica a música celestial… o més aviat podríem dir “infernal”… A més, d’un mes a l’altre, tot canvia, tot es perfecciona, tot es redueix de tamany, o tot s’amplia, segons es miri. Ara ja parlem de memòries d’ordinadors d’una o dos TB (Terabytes). Que lluny han quedat aquelles memòries inicials de 400 o 600 MB, quan ara ja trobes minúsculs llapis de memòria de 2, 4 o 6 GB.

I a què be tot això?... doncs ni més ni menys que després d’una pila d’anys de treballar i navegar amb diversos PC’s dels que funcionen amb Windows, després de moltes “batalles” informàtiques, incruentes, però sovint molt emprenyadores a causa de misteriosos missatges del sistema operatiu, i de moltes “penjades” del PC, finalment m’he decidit i m’he passat al gremi dels “maqueros”, és a dir, d’aquells que utilitzen un ordinador Mac per treballar i per gaudir de totes les prestacions que ofereixen.

Actualment aquest post ja l’estic fent amb el nou iMac que he adquirit. He tingut alguna batalleta per aconseguir que tot funcioni, especialment la connexió a internet, ja que els mòdems que suministren les companyies de telefonia són habitualment una “caca” i el WiFi del iMac es negava a connectar amb el mòdem, eren incopmatibles…. Oh, meravella…, comencem bé. Vaig haver de recòrrer a una empresa concessionària d’Apple i un tècnic diligent em va sol·lucionar el problema instal·lant-me un AirPort d’Apple, amb el qual ara funciona tot molt bé.

Apple destaca pel seu disseny, especialment acurat, modern, esplèndid, i l’ordinador comparteix aquestes qualitats, no solament en la seva carcassa, el hardware, sinó també en el disseny dels seus programes el software, tots interconnectats entre si, i amb una aparença, un “look” molt agradable. També tenen la fama, i això ja ho anirem comprovant, de que no es pengen, són més intuïtius, i més àgils a l’hora d’instal·lar o desintal·lar programes… I, oh meravella de les meravelles… de moment no tenen virus ni antivirus… quant de temps durarà aquesta felicitat…?

Que consti que no tinc cap comissió de la casa Apple, però penso que aquesta gent porten una política comercial molt ben orientada i a poc a poc van guanyant quotes de mercat molt importants, i és que els seus productes són molt i molt atractius. Heu vist sinó l’èxit de vendes que ha tingut el seu revolucionari telèfon iPhone?, ha estat espectacular…

Acabo la meva reflexió pensant que totes aquestes aventures, lluites, i trifulques informàtiques serveixen, com ja deia l’altre dia en el meu post d’ara fa un mes, 15/10, “Una bona notícia per als Blocaires…”, (vegeu aquí) per mantenir a la nostra edat les neurones actives i la intel·ligència desperta i en funcionament.

* * *

La Vanguardia, i el dia que jo vaig néixer...

Amb motiu que La Vanguardia ha posat a l'abast de tothom el servei de la seva Hemeroteca digitalitzada que permet consultar tots els números publicats des del 1881, un blocaire amic ha tingut la bona idea de fer un post reproduint la portada del dia en que ell va néixer.

He pensat que era una bona idea i he volgut fer el mateix. Per tant he anat als arxius de la Vanguardia i he buscat la data del meu naixement, 26-12-1940, i ... oh, sorpresa...!!!, aquell dia no hi va haver publicació per ser l'endemà de Nadal..., ben mirat a qui se li acut néixer l'endemà de Nadal.

Per tant, després de la frustració de saber què carai podia passar aquell dia tant llunyà, he mirat el diari de l'endemà, 27-12-1940, i he trobat algunes coses interessants i destacables.

Per exemple:
El dia de Navidad hubo una gran disminución de la actividad militar en todos los sectores.

Grandes precauciones en Inglaterra ante las condiciones meteorológicas muy favorables a una invasión por mar.
(a causa de les bones condicions que hi havia al Canal de la Mànega).

I reprodueixen diversos Comunicats de guerra, d'Alemania, d'Itàlia, d'Anglaterra, de Grecia. I també un parell de notícies de Londres:
La aviación inglesa no operó sobre Europa las noches del 25 y del 26 (gràcies amics aviadors, així jo vaig poder néixer una mica tranquil).
I també diuen: Tiempo perfecto para una tentativa de invasión.

Una altra notícia destacable d'aquesta primera plana era que:
Hitler pasó la Navidad entre los soldados, y el Rey I de Inglaterra y Rosvelt dirigieron mensajes a sus pueblos.

I deixant a banda el clima bèlic que vivia Europa en aquelles dates, per l'inici de la Segona guerra mundial, semblava que també el temps meteorològic ens volia deixar ben gelats:
Intenso frio en toda España. Crudas temperaturas en Barcelona, 2 ó 3 grados bajo cero, 4 bajo cero en Madrid, 15 bajo cero en Jaca, 20 bajo cero en Segovia, 5 bajo cero en Zaragoza i Santiago de Compostela, y 6 bajo cero en Ciudad Real.
Apa doncs, ara no us queixeu quan aquí canvia el temps i fa una mica de fresqueta. Res comparable a aquelles gelors de l'any 40.

I la vida cultural i social de Barcelona presentava aquestes activitats:
Música: al Palau de la Música concert del violoncelista italià Antonio Janigro
Teatre: al Liceu es representava "Rigoleto" de Verdi

I la darrera notícia destacable, per tractar-se del meu barri, deia així:
Reanudación del culto en la parroquia de los Josepets:
Con numerosa asistencia de fieles se reanudó el domingo el culto en este templo parroquial de San José de Gracia, vulgarmente conocido por "los Josepets", y actualmente en reconstrucción. En la función de tarde, y con exposición del Santísimo Sacramento, predicó el canónigo, muy ilustre doctor Baucells.

Eren realment uns altres temps, d'això fa ja gairebé 68 anys...
"Sic transit gloria mundi"

* * *

Una bona notícia per als Blocaires...

Fins ara es recomanava a les persones que superen el mig segle d'edat que mantinguessin activitats com el càlcul mental, la lectura, els encreuats, o aquella cosa tan avorrida dels sudokus...

Llegeixo al diari AVUI d'avui, que uns investigadors de la Universitat de California a Los Angeles, acaben de publicar aquesta setmana un interessant estudi al Journal of Geriatric Psychiatry, on arriben a la conclusió següent: fer servir les famoses www les webs, activa més el cervell que llegir un llibre.

L'equip de l'estudi ha analitzat l'activitat neuronal de persones entre 55 i 76 anys quan es posaven davant de l'ordinador per treballar en la recerca i la lectura de temes a través de la xarxa d'internet. El subgrup de voluntaris que tenien més ampla experiència en l'ús de les noves tecnologies -i per tant, navegaven amb més domini de la xarxa- tenien una activació cerebral gairebé tres vegades superior al subgrup de persones adultes que no tenien habilitats internautes.

Les imatges de ressonància magnètica dels internautes mostraven l'activació de zones cerebrals similars a les mobilitzades durant la lectura de llibres i, a més, activitat en les àrees frontal, temporal i l'escorça cingular, totes relacionades amb el raonament i la presa de decisions.

L'estudi mostra clarament que navegar per internet -atenció blocaires- està relacionat amb una activació dels circuits cerebrals que no es detecta durant la simple lectura [de llibres].

Ja sé que la immensa majoria de blocaires i bloggers que es mouen per la xarxa són gent jove i per tant, de moment, aquest estudi potser els deixarà una mica indiferents, però als que ja superem la seixantena aquest estudi ens conforta i encara ens anima una mica més a continuar bloguejant...

Si a més de passar-t'ho bé, fent amistats, aprenent moltíssimes coses interessants a través dels Blogs, resulta que a més a més això ens tonifica el cervell..., doncs, vinga a continuar publicant, pensant i navegant a través de la xarxa...

Crec que per a tots els blocaires "seniors" aquesta notícia és una injecció d'optimisme...

Blogueixo, ergo sum...!!!

* * *

Els Premis Blocs Catalunya, ja tenen nom...

Ja s'ha resolt el tema dels Premis Blocs Catalunya 2008 (vegeu aquí)

El passat divendres 10 d'octubre es van lliurar a Girona els premis als guanyadors

Des d'aquí felicitats a tots els guanyadors i finalistes...

La concessió dels premis i les decisions del Jurat han portat una certa polèmica en el món blocaire, per això em remeto al comentari que la M. ha fet en el seu blog "Todoreh", ja que estic totalment d'acord amb l'anàlisi que ella fa i el subscric plenament (vegeu-lo aquí).

* * *

El Museu de Lleida...

Avui hem visitat el Museu de Lleida, diocesà i comarcal, una visita altament recomanable...

El Museu de Lleida és una institució al servei del territori i dels seus habitants, reuneix i mostra els béns museístics de la ciutat de Lleida i de les seves àrees d'influència, amb col·leccions centenàries aportades per l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Museu Diocesà de Lleida, el Capítol de la Catedral de Lleida, i enriquides amb cessions d'altres institucions públiques museístiques.

La nova seu del Museu de Lleida, obra de l'arquitecte Joan Rodon, està construïda als terrenys de l'antiga Llar de Sant Josep, edifici de beneficència que aprofitava les instal·lacions d'un antic convent carmelita. El nou edifici del Museo embolcalla l'antiga església del convent, d'inicis del segle XVII, reformada i ampliada al llarg del temps, que s'integra i, alhora, participa del discurs museogràfic.

L'exposició permanent mostra un miler d'objectes de gran riquesa històrica i artística, i convida el visitant a un viatge per la història i el patrimoni d'un ampli territori que té en la ciutat de Lleida la seva capital natural.

Destaca pel seu especial interès, l'audiovisual dedicat a explicar la història dels ilergets Indibil i Mandoni, herois ilerdencs que com aliats de Cartago van lluitar contra els romans en les guerres púniques.


El Museu ofereix al visitant un itinerari de descoberta de les nostres arrels prehistòriques -des de l'home primitiu, neardental- fins a l'actual segle XXI, amb la voluntat de preservar la memòria, per a l'estudi i el gaudi del públic d'ara i de les futures generacions. El Museu esdevé, a més, un espai participatiu i de diàleg que, mitjançant una museografia interactiva i didàctica permet reviure el passat, gaudir del present i projectar-se cap al futur.

També és especialment remarcable, a més de la part prehistòrica, tota la secció d'art religiós, amb obres impressionants del romànic més pur, del gòtic i del renaixement. Amb una gran rellevància de tots els tresors que van ser trets de la mateixa Seu Vella de Lleida a l'època de Felip Vè. i escampats per pobles dels voltants, i en especial els tresors procedents del monestir de Villanueva de Sigena a la comarca dels Monegros.

No em queda més que recomanar-vos vivament una visita amb calma a aquesta magnífica instal·lació inaugurada a finals de l'any 2007. No en sortireu decebuts...!!

* * *

Premis Blocs Catalunya 2008

Està en marxa la convocatòria dels Premis Blocs Catalunya 2008. Es tracta d'una iniciativa en què estan implicades institucions tan públiques com privades i que pretén reconèixer la tasca dels blocaires catalans. També vol incentivar tots els amants d'Internet i la comunicació social a escriure i estendre el coneixement a tots els qui naveguen per la Xarxa.

Aquest bloc que esteu llegint es presenta a la categoria de blocs Personals i és per això que, si us va bé i us sembla que aquest Sorrobloc té algun interès i alguna utilitat per a vosaltres, estaria bé que el votéssiu. Els més votats seran després analitzats per una comissió que serà qui decidirà els reconeixements.

Votar és senzill: pitxeu el botó que us posaré a continuació, escriviu la vostra adreça electrònica i llavors rebreu un missatge per confirmar que l'adreça és correcta. Pitxeu sobre l'enllaç que us enviaran i ja està fet.

Gràcies a tots els qui llegiu aquest bloc (que cada dia en sou més)