Pel camí podem contemplar les enormes extensions de la “dehesa” extremenya.
Ens sorpren l’enorme extensió que poden arribar a tenir aquestes propietats, latifundis d’algunes famílies nobles o no tant, i de potentats, que tal com ens comenta el nostre guia, Roberto, en el cas d’algunes arriben a dimensions extraordinàries, com és el cas de la que anem travessant, la finca de les germanes Arguijuelas que fa, ni més ni menys, que 10 km. X 20 km. I així també alguna altra de les famílies Colon de Carvajal, etc.
Arribem finalment a la monumental ciutat de Cáceres.
Una altra ciutat que ha estat declarada per la UNESCO el 1986 “Patrimoni de la humanitat”, ja que posseeix un dels conjunts urbans de l’Edat Mitjana i del Renaixement més complets i més ben conservats del món.
La Concatedral de Santa Maria, el palau de las Veletas, el palau dels Golfines, la Casa del sol, la Torre de Bujaco, y el Arco de la Estrella, són alguns dels monuments més impressionants.
Sobre la seva història, l’origen del seu nom, els dominis romans i àrabs, i el paper important que va tenir durant la pasada guerra civil espanyola, ara no m’extendré. En aquest enllaç hi trobareu molta informació. La denominació poètica que encapçala aquest escrit “la vila dels mil i un escuts” ve donada per la quantitat d’escuts nobiliaris que adornen les 
façanes de molts dels palaus repartits per tota la ciutat. Destaquem també que el patró de la ciutat és Sant Jordi, pel fet que commemora que el dia 23 d’abril del 1229, la ciutat es va incorporar al regne de León, amb el rei Alfons IX.
Comencem la visita al conjunt monumental travessant l’Arc “de la Estrella”.
Està considerada com la porta més important de la Ciutat Monumental, ja que fou el lloc escollit per la Reina Católica per a jurar els “Fueros” i privilegis el 1477 i dos anys més tard, el 1479, el Rei Fernando va jurar els furs en aquest mateix indret. A l’esquerra de la porta es conserva la impressionant torre de Bujaco, d’estil àrab i construida al segle XII.
Tombant a l’esquerra arribem davant del Palau dels Toledo-Moctezuma, d’estil renaixentista.
El seu nom es deu al matrimoni format per Juan Cano de Saavedra i Isabel de Moctezuma, filla del rei Moctezuma II, un nét seu Juan Toledo Moctezuma es va casar amb Mariana de Carvajal y Toledo, i ordenaren reedificar aquest palau en el segle XVI. Actualment és la seu de l’Arxiu Històric Provincial de Cáceres.
Arribem a la plaça on hi ha l’església-Concatedral de Santa Maria.
Al seu interior trobem un magnífic retaule realizat en fusta de cedre, obra de Guillén Ferrant y Roque Balduque, la principal característica del qual és que conserva el color natural de la fusta.
Al peu de la torre es troba la imatge de San Pedro de Alcántara, de 1954, 
realitzada en bronze per l’escultor extremeny Pérez Comendador.
També aquí hi ha el Palacio Episcopal, la seva part més antiga data del segle XIII i la més moderna del segle XVII.
A la mateixa Plaza de Santa María ens trobem amb el Palacio de Mayoralgo, aquest cognom deriva de la paraula “mayorazgo”, ja que aquesta família va fundar el primer mayorazgo de Cáceres.
En 1364, Diego García era conegut com “Diego el del Mayoralgo”, així una derivació fonètica del nom de la institució, passà a convertir-se en el cognom de la família.
Continuant encara a la Plaza de Santa María, també cal destacar la Casa de Hernando de Ovando, el Palacio de la Diputació Provincial y el Palacio de los Golfines de Abajo, un dels edificis més emblemàtic de la Ciutat Monumental.
Presenta elements típics de la casa-fortalesa gótica i decoració plateresca del XVII en la seva cresteria.
De la branca dels Golfines destacarem a Alonso Golfín y García Golfín. Alonso Golfín va ser el señor de la “Casa de Abajo” i va tenir hostatjats a casa als Reis Catòlics quan van venir a Cáceres en 1477 y 1479.
Entre la Plaza de Santa María i la de San Mateo, està la Plaza de San Jorge, dedicada al patró de la ciutat, en la que es va construir al segle XVIII l’ Iglesia de San Francisco Javier i el Convento de la Compañía de Jesús, ambdos d’ estil barroc.
L’obra finalitzà en 1755, els jesuitas foren expulsats d’Espanya en 1767, per tant solament ocuparen aquest convent durant 12 anys.
En la part més alta de la ciudad, trobem el segon centre neuràlgic: la Plaza de San Mateo, que rep el nom de l’Iglesia de San Mateo, edificada sobre restes de l’antigua mesquita àrab. Just al costat, en la Plazuela de San Pablo, trobarem el Convento de San Pablo, d’estil gótic,
i el Palacio de las Cigüeñas que fou ordenat edificar en 1476 per D. Diego de Cáceres-Ovando, és l’únic a qui se li va permetre conservar la torre completa, sense que hagués de sotmetre’s al “desmochamiento” –l’escapçada- ordenada per la reina Isabel la Catòlica.
(Aquest noble, primogénit de la família Blázquez-De Ovando, va donar suport a l’infante D. Alonso com aspirant al tron de Castella, i li fou reconegut el Títol de Capitán de los Caballeros y Gente de guerra, de totes les villas de las Órdenes Militares de Santiago y Alcántara d’Extremadura pels Reis Catòlics, i va morir en 1489 essent súbdit i vassall del seu Reial Consell).
A l’altre costat de la Plaza de San Mateo es troben: la Casa del Sol o de Solís, que és una casa-fortalesa del segle XV.
El senyor d’aquesta casa, Gómez de Solís, va ser Majordom de la Real Casa de Trastámara, Maestre de la Orden de Alcántara; va morir en 1473 en un període de continuas lluites que devastaren Extremadura.
La Torre y Casa de los Sande, gòtiques del segle XIV, reformades en el segle XV, de les que sobresurt la torre, amb un enorme matacán en cantonada subjecte per nou grans mènsules, va ser escapçada, tot i que encara avui conserva la volta de creuria que tancava la cambra superior.
I el Palacio de los Golfines de Arriba, del que era el propietari i senyor García Golfín, que fou Regidor de l’Ajuntament de Cáceres por mercè especial que li feren els Reis Católicos, Continuo de la casa d’Isabel La Católica i Cambrer del príncep
* * *
Com que a la tarda, després de dinar, tenim temps lliure, decidim tornar a enfilar-nos a la ciutat monumental per acabar de veure algun dels seus interesants edificis.
Entrem per la porta de Santa Anna que ens dona accés directe a la plaça de San Mateo,
i ens dirigim directament a visitar el Palacio de las Veletas, que fou edificat en el siglo XVI. Conserva en el seu interior un espléndid “aljibe” –aljub- dels segles XI-XII.
El Palacio de las Veletas acull, actualmente, el Museu de Cáceres.
També visitem, a la tarda, el Palau dels Carvajal, que fou construit entre els segles XV y XVI, actualmente acull el Patronat de Turisme i Artesania de Cáceres.
I així, amb aquest petit empatx d’història i de monuments acabem la nostra visita a la ciutat de Cáceres que en l’actualitat té uns 90.000 habitants, amb unes cases, patis i palaus esplèndids,
i també centenars de cigonyes...
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada