La història comença aquí...
Avui, darrer dia del mes de juliol, ho celebrarem anant a conèixer el famós riu Volga en directe...
Hem passat la nit a Yaroslavl i avui ens espera també un llarg itinerari fins arribar al vespre a Suzdal. Abans, però de reemprendre el camí, aprofitem la fresqueta del matí per anar a conèixer un parell més de coses interessants d'aquesta ciutat.
En primer lloc, de camí cap a la nova catedral, passem per davant d'una altra tomba del soldat desconegut.
Al fons ja veiem les cúpules daurades de la nova Catedral de l'Assumpció o de la Dormició, com prefereixen anomenar-la els ortodoxes.
Catedral de nova planta que substitueix l'antiga que va ser destruïda a l'epoca de la revolució comunista.
És totalment nova, encara que no ho sembli ja que està construïda seguint els paràmetres clàssics de la típica arquitectura russa ortodoxa.
La gran campana, també nova i preciosa, amb moltes tonelades de pes, s'instala a peu de carrer.
Abans, però, d'entrar a la catedral, aprofitem la bona hora del matí i la bonança del clima per passejar pel jardí proper amb un bonic mirador damunt la confluència dels dos rius, el Kotorosl i el Volga, que aquí s'uneixen pacíficament...
Des d'aquest mirador, amb l'escut i data de fundació de la ciutat, ens extasiem veient aquella gran massa d'aigua que mansament va circulant en direcció est camí de Kostroma, i després de moltíssims kilòmetres (3700) desembocar al mar Caspi...
Deixeu-mo donar alguna dada sobre aquest riu. Amb una longitud de 3.700 kms. i una conca de 1.360.000 km2. és el riu més important d'Europa i un dels corrents d'aigua més importants del món.
A través de canals i preses uneix el mar Caspi amb el Bàltic. I a la ciutat d'Astrakan, a prop de la desembocadura la seva amplada és de 3 kms.
Els russos l'anomenen carinyosament "Matushka", és a dir "mareta", i passa per ciutats importants carregades d'història.
Per exemple Novgorod, que des de 1932 a 1990 s'anomenava Gor'kij en honor a l'escritor que va néixer aquí. També la de Simbirsk, entre 1924-1991 denominada Ul'janovsk per ser la pàtria de Vladimir Il'ic Ul'janov "Lenin".
I finalment, Volgograd, que entre 1925-1961 es va dir Estalingrad. Aquí fou on entre els mesos d'agost del 1942 i febrer del 1943, hi hagué la gran batalla que va segellar l'inici de la decadència militar de l'Alemanya nazi. Va ser una ciutat màrtir.
* *
Després d'aquesta disgressió anem a visitar la catedral i contemplem primer a l'exterior una bonica escultura moderna que vol representar la famosa Trinitat de Rublev.
L'interior de la catedral nova és totalment sobri i blanc. En aquell moment estan fent l'ofici religiós i podem tornar a sentir un bells cants litúrgics interpretats aquesta vegada per dues noies
Darrera vista de la catedral
Ara sí, acabem la visita a la ciutat de Yaroslavl, emprenem de nou el camí en direcció a la propera Kostroma, a sols 70 kms. de Yaroslav.
El camí transcorre pràcticament paral·lel al riu Volga però que gairebé no veiem a causa de la gran quantitat de boscos de bedolls bellíssims a banda i banda de la carretera.
El camí transcorre pràcticament paral·lel al riu Volga però que gairebé no veiem a causa de la gran quantitat de boscos de bedolls bellíssims a banda i banda de la carretera.
Travessant alguna petita població podem observar també fugaçment les típiques cases de camp, anomenades "isbas", sempre amb les seves finestres ben decorades amb marcs de fusta tallada, a vegades amb pedra, que són habituals en totes aquests poblacions de l'Anell d'Or que anem visitant.
En aquest cas veiem una casa ben humil i ben poc conservada...
* *
Tot travessant l'amplíssim Volga pel seu pont arribem al centre de la població de Kostroma,
on veiem aquesta torre de vigilància del segle XIX, actualment la torre dels bombers, a la Plaça principal dedicada a l'heroi local Iván Susanin.
La foto no és gaire reeixida, però no sempre pots fer la millor foto d'un indret al centre de la ciutat ple de trànsit i de cables de trolebusos.
Allà ens esperava la guia local per començar la visita a la ciutat de Kostroma.
La història de la ciutat, com la majoria de les que trobem en aquesta ruta de l'Anell d'Or, està marcada per les terribles invasions que van patir per les hordes del tàrtars i mongols. Es van anar refent a partir del s.XVI gràcies a les noves rutes comercials.
Aquí l'escut de la família amb Sant Jordi al centre
Durant els tres segles següents, la ciutat fou un dels llocs més estimats i considerats pels membres de la família imperial.
* *
Iniciem la visita en una de les terrasses del Parc principal a la vora del riu Volga. Aquí la guia ens explica com anys enrere, quan encara no hi havia el pont per creuar el riu, a l'hivern aprofitaven el glaç que s'hi formava per passar-hi d'un cantó a l'altre, tant persones com vehicles i fins i tot alguns camions...
A continuació anirem a conèixer una interessant àrea comercial que conserva tot l'aspecte original del segle XVIII en que va ser creat. Són unes fileres de porxos que donen accés a diversos comerços i una gran plaça central on s'ubica el mercat principal de queviures que també visitarem.
Disposem d'una estona de temps lliure per entrar al mercat de queviures i ho aprofitem per veure'l amb tota la seva varietat.
És interessant veure sovint alguns fruits o verdures que no són comuns en el nostre país, veure que en ple estiu tenen quantitat de bolets fantàstics, crec que eren ceps, diuen que és perquè va ploure força la setmana passada, i quin goig i quina olor que feien...
i veure també la gent del camp venent els seus humils productes de collita pròpia i com te'ls ofereixen amb el més gran dels somriures.
Llàstima de no poder intercanviar cap paraula amb elles per la dificultat de l'idioma...
Acabada la visita al mercat anirem ara a conèixer el gran Monestir d'Ipàtiev
Situat a la riba occidental del riu Kostroma, aquest monestir no té gaire bon record en tot el país. Va ser fundat en el segle XIII per l'iniciador de la dinastia Godunov, i va tenir un paper destacat en els turbulents aconteixements que tingueren lloc entre els segles XVI i XVII.
Quan Boris Godunov ja era Tsar, sentint-se amenaçat per la família Romanov, va obligar a tots els seus membres varons a prendre els hàbits i a recluir-se en els monestirs del nord del país. L'únic Romanov que se'n va lliurar per la seva curta edat, va ser Mijail Federovich qui, en estingir-se la dinastia Godunov, trobant-se precisament residint en aquest monestir, va ser informat de la seva proclamació com a Tsar a través d'un emisari moscovita (com ja he comentat anteriorment).
La gran sorpresa i al mateix temps "divertimento" va ser que en aquest monestir obligaven a cobrir-se les cames tan als homes que anàvem amb pantaló curt, com a les dones que anaven amb pantalons encara que fossin llargs... anacrònics, retrògads (?) penseu el què volgueu.
Només constateu que va ser una mica folklòric i gens seriós, ja que a tots ens va agafar un atac de riure...
Dins el monestir només vam poder veure un interessant audio-visual antic de principis del 1900, de la visita que el Tsar Nicolàs II va fer a la localitat, juntament amb les seves filles i el fill petit que patia hemofilia.
I seguidament vam entrar a la Catedral de la Trinitat l'interior de la qual està decorat en la seva totalitat amb frescos de mitjans del segle XVII.
Com és natural, a l'interior impossible prendre cap imatge, només una de l'atri com a mostra, presa furtivament al moment de sortir...
Els jardins interiors del monestir..., i al fons l'edifici blanc on havien estat les cel·les dels monjos, ara és el Museu Històric de Krostoma.
Un cop fora del recinte vaig poder veure una típica "isba" aquesta sí molt ben conservada...
* *
Acabada la visita anem a dinar a un lloc ben original i ben aprop del monestir, es tracta del Museu a l'aire lliure de l'arquitectura de fusta, on veurem tota mena de "isbas" de diferents dimensions i també variades decoracions, i són el testimoni de les profundes diferències que es van crear dins la classe rural a la província de Kostroma.
És allò que nosaltres anomenaríem un "Ecomuseu".
Primer de tot dinem... fa molta calor, i després de dinar, alimentats i refrescats, anem a donar un volt i a veure algunes cases de diferents estils, tant per fora com per dins...
algunes d'elles eren extraordinàriament boniques
amb les finestres molt treballades
i també les portes ben treballades...
tot plegat en un indret força idíl·lic...
fins i tot amb la seva església
i un pou d'aigua fresca
i d'altres molt grans, gairebé enormes, i amb unes façanes i finestres molt treballades artísticament. Veieu alguns exemples...
Una bona mostra de l'arquitectura popular russa, situada en un indret deliciós que hem d'abandonar amb una certa recança, ja que encara fa força calor i ens esperen 180 kms. d'una carretera no massa bona i amb força trànsit, fins arribar a la nostra destinació final d'avui, Suzdal.
Ens acomiadem de Kostroma amb aquesta bella imatge relaxant...
* * *
A última hora de la tarda, gairebé al capvespre, arribàrem al nostre destí, l'hotel "Pushkarskaya Sloboda" a Suzdal era format per edificis independents
i alguns cases típiques de fusta, molt bonic i acollidor.
* * *
Demà, dedicarem el matí a Suzdal i també a Vladimir, per després enfilar la carretera de retorn a Moscou...
Però això serà objecte del proper post...
* * *
* *
Iniciem la visita en una de les terrasses del Parc principal a la vora del riu Volga. Aquí la guia ens explica com anys enrere, quan encara no hi havia el pont per creuar el riu, a l'hivern aprofitaven el glaç que s'hi formava per passar-hi d'un cantó a l'altre, tant persones com vehicles i fins i tot alguns camions...
A continuació anirem a conèixer una interessant àrea comercial que conserva tot l'aspecte original del segle XVIII en que va ser creat. Són unes fileres de porxos que donen accés a diversos comerços i una gran plaça central on s'ubica el mercat principal de queviures que també visitarem.
Llàstima de no poder intercanviar cap paraula amb elles per la dificultat de l'idioma...
Acabada la visita al mercat anirem ara a conèixer el gran Monestir d'Ipàtiev
Quan Boris Godunov ja era Tsar, sentint-se amenaçat per la família Romanov, va obligar a tots els seus membres varons a prendre els hàbits i a recluir-se en els monestirs del nord del país. L'únic Romanov que se'n va lliurar per la seva curta edat, va ser Mijail Federovich qui, en estingir-se la dinastia Godunov, trobant-se precisament residint en aquest monestir, va ser informat de la seva proclamació com a Tsar a través d'un emisari moscovita (com ja he comentat anteriorment).
Dins el monestir només vam poder veure un interessant audio-visual antic de principis del 1900, de la visita que el Tsar Nicolàs II va fer a la localitat, juntament amb les seves filles i el fill petit que patia hemofilia.
I seguidament vam entrar a la Catedral de la Trinitat l'interior de la qual està decorat en la seva totalitat amb frescos de mitjans del segle XVII.
Un cop fora del recinte vaig poder veure una típica "isba" aquesta sí molt ben conservada...
Acabada la visita anem a dinar a un lloc ben original i ben aprop del monestir, es tracta del Museu a l'aire lliure de l'arquitectura de fusta, on veurem tota mena de "isbas" de diferents dimensions i també variades decoracions, i són el testimoni de les profundes diferències que es van crear dins la classe rural a la província de Kostroma.
És allò que nosaltres anomenaríem un "Ecomuseu".
fins i tot amb la seva església
i un pou d'aigua fresca
i d'altres molt grans, gairebé enormes, i amb unes façanes i finestres molt treballades artísticament. Veieu alguns exemples...
Ens acomiadem de Kostroma amb aquesta bella imatge relaxant...
A última hora de la tarda, gairebé al capvespre, arribàrem al nostre destí, l'hotel "Pushkarskaya Sloboda" a Suzdal era format per edificis independents
Demà, dedicarem el matí a Suzdal i també a Vladimir, per després enfilar la carretera de retorn a Moscou...
Però això serà objecte del proper post...
* * *
- La crònica del viatge continua aquí...(10)
1 comentari:
Suposo que t'has adonat que espero cada dia la teva crònica. Si mai hi vaig a aquests llocs m'enduré el teu relat i no em caldrà guia.
Publica un comentari a l'entrada