- La història comença aquí...
Darrer dia de l'any a València, i quart de la nostra estada per aquestes terres.
Avui dedicarem el matí a fer un recorregut per la València del segle XV, pels llocs més emblemàtics que fan referència, concretament, a aquest període de la història: les Torres dels Serrans, l'Almodí reial, la Catedral i la Llotja.
Camí de les Torres, arribem en primer lloc a la plaça de la Reina, on veiem al fons la porta de la Catedral i la torre de Miquelet, omnipresent.
És un gran referent de la ciutat de València i un dels seus monuments millor conservats.
El nom dels Serrans podria provenir del fet que estiguin ubicades en el camí que porta a la comarca dels Serrans o bé del fet que la majoria dels repobladors d'aquest barri de la ciutat en temps de Jaume I, provenien de la zona de Terol, que d'alguna manera també eren "serrans" per als de la plana valenciana, per tal com aquesta ciutat aragonesa es troba aigües amunt del riu Túria.
El 1397, quasi acabades les obres, es plantejà la necessitat de millorar l'accés a la planta noble de les torres. Per això es projectà la monumental escala de pedra, que engrandí l'edifici i facilità el seu ús en les festes de benvinguda.
El monument està constituït per dues torres poligonals, subdividides al seu torn en tres plantes, unides per un cos central que alberga la porta pròpiament dita.
* *
Tot refent el camí que havíem fet fins aquí ens situem altre cop al mig de la plaça de la Mare de Déu, al peu de la font al·legòrica del riu Túria. Allà ens donem un respir per a prendre un cafè i ens convoquem al cap d'uns minuts per seguir amb les visites que encara ens esperen.
La visita següent va ser la de l'Almodí reial:
L'almodí es construí sobre una part de l'antic alcàsser islàmic, i al costat d'un dels accessos romans a la ciutat, segurament
en els anys immediatament posteriors a la reconquesta, amb la finalitat
d'emmagatzemar i vendre el blat. 
Originalment tindria una mida més reduïda i es va anar ampliant
durant els segles XV i XVI fins a adquirir l'aspecte actual, sobretot en
el segle XV. Durant aquesta etapa l'edifici era de propietat reial, l'Almodí del Senyor Rei, per això en la seva construcció van participar els mestres més importants de l'època...
A partir de 1609 i durant el segle XVII fou quan es pintaren les pintures murals
al temple que ocupen tres murs de l'interior. Tenen una temàtica
relacionada amb l'entrada de blat, els patrons dels gremis presents en
el funcionament de l'almodí i altres aspectes socials i religiosos de
l'època.
Des de 1996 funciona com a sala d'exposicions, continuant així amb la
línia de permanent utilitat civil que li ha caracteritzat al llarg de la
seua història.
Ara tocava visitar la catedral de València:
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle XIII. Fou consagrada l'any 1238.
Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica.
El gòtic català o mediterrani és l'estil predominant d'aquesta catedral, tot i que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaixement, del barroc i neoclàssic.
Al seu interior s'hi venera el Sant Calze, datat del segle I i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.
Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI.
Aquest darrer Papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, féu la petició per elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li fou atorgada pel papa Innocenci VIII el 1492.
L'estructura principal de la Seu de València es va alçar entre els segles XIII i XV, raó per la qual és principalment d'estil gòtic.
fins al subtil renaixement, el barroc recargolat i el més contingut neoclàssic que és la característica més rellevant de la Seu de València i que la converteix en una joia de l'arquitectura universal.
* *
Vam coincidir durant la visita que estaven fent l'ofici religiós, la missa del diumenge 31, i el celebrant era el mateix cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, de qui no tenim massa bons records per algunes de les seves declaracions no massa afortunades com la recent "que la unitat d'Espanya és un bé moral", i per la seva tendència ultra conservadora a nivell eclesial.
* *
Finalment la darrera visita del matí fou a la Llotja i el Consulat del Mar:
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat de València davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.
L'edifici fou construït entre el 1482 i el 1548, i simbolitza, sens dubte, la puixança i riquesa del segle d'or valencià.
El nom que rep l'edifici de Llotja de la Seda deriva del fet que aquest teixit fou des del segle XIV al XVIII la indústria més potent de la ciutat. En el s.XIV, ja hi havia seders locals, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual hi ha la capella de la Llotja, construïda entre 1484 i 1486.
És una mostra de l'abast de la revolució comercial durant la baixa edat mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana. El 1996, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
L'encarregat de la construcció, que seria en pedra calcària, fou el prestigiós mestre pedrapiquer gironí Pere Comte, ajudat pel guipuscoà Joan Ivarra.
En només quinze anys (1483-1498), Pere Comte i els seus ajudants foren capaços d'acabar la Sala de Contractació, cos principal de l'edifici.
Així consta en una franja blava que corre a la part més alta dels quatre murs, a tocar de les voltes de l'esmentada sala, i que proclama en lletres daurades sobre un fons fosc la següent inscripció en llatí
Inclita domus sum annis aedificata quindecim. Gustate et videte concives quoniam bona est negotiatio, quae non agit dolum in lingua, quae jurat proximo et non deficit, quae pecuniam non dedit ad usuram eius. Mercator sic agens divitiis redundabit, et tandem vita fructur aeterna.
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle XIII. Fou consagrada l'any 1238.
Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica.
El gòtic català o mediterrani és l'estil predominant d'aquesta catedral, tot i que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaixement, del barroc i neoclàssic.
Al seu interior s'hi venera el Sant Calze, datat del segle I i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.  |
| (La Capella del Sant Calze) |
Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI.
Aquest darrer Papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, féu la petició per elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li fou atorgada pel papa Innocenci VIII el 1492.
L'estructura principal de la Seu de València es va alçar entre els segles XIII i XV, raó per la qual és principalment d'estil gòtic.
(la porta lateral occidental, dels apòstols, clar exemple del gòtic)
(també l'impressionant i magnífic cimbori d'estil gòtic)
Tanmateix, la seua construcció es va prolongar durant segles, per la qual cosa hi trobem una barreja d'estils artístics -que van des del primerenc romànic, que trobem en l'altre porta lateral, la de l'almoina...
* *
Vam coincidir durant la visita que estaven fent l'ofici religiós, la missa del diumenge 31, i el celebrant era el mateix cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, de qui no tenim massa bons records per algunes de les seves declaracions no massa afortunades com la recent "que la unitat d'Espanya és un bé moral", i per la seva tendència ultra conservadora a nivell eclesial.
* *
Finalment la darrera visita del matí fou a la Llotja i el Consulat del Mar:
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat de València davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.L'edifici fou construït entre el 1482 i el 1548, i simbolitza, sens dubte, la puixança i riquesa del segle d'or valencià.
El nom que rep l'edifici de Llotja de la Seda deriva del fet que aquest teixit fou des del segle XIV al XVIII la indústria més potent de la ciutat. En el s.XIV, ja hi havia seders locals, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual hi ha la capella de la Llotja, construïda entre 1484 i 1486.
És una mostra de l'abast de la revolució comercial durant la baixa edat mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana. El 1996, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
L'encarregat de la construcció, que seria en pedra calcària, fou el prestigiós mestre pedrapiquer gironí Pere Comte, ajudat pel guipuscoà Joan Ivarra.
En només quinze anys (1483-1498), Pere Comte i els seus ajudants foren capaços d'acabar la Sala de Contractació, cos principal de l'edifici.
Així consta en una franja blava que corre a la part més alta dels quatre murs, a tocar de les voltes de l'esmentada sala, i que proclama en lletres daurades sobre un fons fosc la següent inscripció en llatí
Inclita domus sum.../annis aedificata quindecim.
Inclita domus sum annis aedificata quindecim. Gustate et videte concives quoniam bona est negotiatio, quae non agit dolum in lingua, quae jurat proximo et non deficit, quae pecuniam non dedit ad usuram eius. Mercator sic agens divitiis redundabit, et tandem vita fructur aeterna.
A través del bonic Pati dels tarongers, accedim a la cambra daurada del Consolat de mar.
A l'esquerra del pati dels Tarongers, es troba el Consolat de Mar, institució creada el 1283 en què els jutges o els cònsols de comerç celebraven sessions sobre assumptes marítims i mercantils. Accedim a la cambra daurada del Consolat de mar.
Aquesta cambra està ornamentada per un sostre gòtic -fet pel mestre d'obra de vila Joan del Poyo rescatat de l'antiga Casa de la Ciutat, en ser aquesta enderrocada durant el segle XIX. Fou encaixat de manera molt satisfactòria a la Cambra Daurada cap a l'any 1921.
Aquest sostre, de fusta policromada i de tal fama que vingué el mateix Alfons el Magnànim a inaugurar-lo, té centenars de peces de caràcter zodiacal, bèl·lic, grotesc, quimèric, vegetal, musical i heràldic, com ara l'escut de la ciutat de València (el cairó amb els quatre pals) que es repeteix desenes de vegades.
* * *
En sortir de la Llotja i del Consulat, enlluernats per tanta bellesa, entrem uns minuts al Mercat central, d'estil modernista, que tenim just al davant.
I seguidament ens dirigim cap a l'hotel Astoria per dinar i reposar una estoneta.
A la tarda ens esperen noves emocions en la visita que farem a una altra de les joies de València, l'església de Sant Nicolau, considerada com la Capella Sixtina d'aquesta ciutat.
Per això ho veurem en el propera crònica...
- La crònica continua aquí...(06)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada