- La història comença aquí...
Tercer dia per terres valencianes.
Avui visitem la ciutat d'Alcoi.
Una ciutat plenament mediterrània, situada en un entorn natural incomparable.
El seu patrimoni medieval i també modernista, les seves tradicions, juntament amb els emblemàtics ponts que salven barrancs i rius, se'ns presenta com una ciutat amable per passejar-hi, tot gaudint del seu patrimoni històric.
La primera cosa que ens va cridar l'atenció, tant bon punt baixar de l'autocar i congregar-nos enmig de la plaça major, fou veure la quantitat de ninots penjats pels balcons, ninots tots ells representant una mena de patges reials, tots de raça negra.
El guia de seguida ens va comentar el fet de la tradició que es viu en aquesta ciutat per les festes del Nadal. La vigília del dia dels Reis, gent jove disfressada de patge reial i amb la cara pintada de negre per tal que no siguin fàcilment reconeguts pels veïns, s'enfilen amb llargues escales pels balcons de la ciutat tot repartint els regals i les joguines a la mainada de la ciutat. Es una bonica tradició que es conserva ben viva al llarg dels anys.
Cal destacar també la singularitat que l'estètica d'aquests patges és la d'uns negrets, això ha aixecat algunes polèmiques que podeu veure aquí: https://youtu.be/sm823zSQvto, però que d'alguna manera entronca en consonància amb la gran tradició de la festa que es viu aquí amb les desfilades de les anomenades Filàs (Filaes) de moros i cristians, realment espectaculars, que cada any per la diada de sant Jordi inunden la ciutat de forasters. (aquí)
Us poso aquí una petita mostra de l'espectacularitat de les Filàs o Fliaes i la riquesa dels seus vestuaris, en tres imatges que he manllevat d'internet.
(la Filà dels Bascos)
(la Filà esquadres negres)
(detall de l'alardo tarde 2007)
Les Filàs són una mena d'agrupacions que durant l'any fan activitats culturals diverses, i a més alguns tenen locals propis, alguns amb restaurant, per cert força gran, com el que nosaltres vam conèixer i on vam anar a dinar crec que era la Filà dels Bascos.
* *
He fet un aterratge sobtat en dues de les principals tradicions de la ciutat, però m'ha semblat oportú situar-me en aquest context abans de començar la visita més turística que vam fer pel casc antic d'Alcoi.Situats, doncs, al mig de la plaça major, al davant mateix teníem l'església arxiprestal de Santa Maria, que vam entrar a visitar. Dins hi ha via un esplèndid pessebre amb algun diorama força inèdit i original, com el d'un ramat travessant un pont damunt el riu, o un altre amb la fugida d'Egipte totalment contextualitzat... (vegeu)
L'accidentada orografia va obligar a construir una sèrie de ponts per salvar els desnivells dels rius i barrancs diversos tot al voltant...
Aquest pont d'un marcat estil modernista tendència art-decó
(detall del pont)
Seguidament comencem l'itinerari per l'interior de la ciutat per veure alguns exemples rellevants dels edificis modernistes...
(detall de la porta d'entrada)
(detall d'un balcó)
Un altre edifici interessant va ser el del Circulo industrial, una mena de club privat però amb unes instal·lacions molt interessants plenes d'art
Només el passadís d'accés ja es mostra interessant
i aquesta sala ben lluminosa i agradable que tant serveix per reunions, per jugar, o per menjador, ja que el Circulo disposa també de cuina allà al fons...
També a les parets hi ha penjats alguns quadres amb pintures interessants com aquestes...
També hi ha una sala circular que serveix de teatre o sala de conferències
amb un sostre amb un lluernari molt decoratiu, així com també altres detalls modernistes com el fanal que podem veure en el jardí de l'edifici.
I finalment arribem al lloc de la nostra darrera visita, el refugi antiaeri Cervantes de la guerra civil, que es conserva en bon estat i on hi ha una petita exposició explicativa.
(sorprén la certa amplitud del refugi)
Amb el regust un xic amarg que deixen aquest tipus de visites, sortim a l'exterior per a dirigir-nos ja definitivament cap al restaurant que serà el que hi havia en una de les associacions de la festa, una de les Filaes, l'anomenada dels Bascos.
(el super menjador on vam dinar un menjar senzill però ben cuinat)
* *
A mitja tarda, després de passejar una estona per estirar les cames, ens vam acostar al centre de la població per anar a fer cua davant el teatre Principal del
Tirisiti
Aquí, cada any per aquestes festes del Nadal es representa el famós
Betlem de Tirisiti
El betlem, que reuneix elements argumentals coneguts, n'afegeix també
d'altres heterogenis on s'hi reflecteixen costums locals o fets
singulars protagonitzats per personatges tipificats o altres que el
públic pot fins i tot reconèixer.
Quant a la tècnica, cal remarcar que els titelles són del tipus anomenat
"de peu i vareta". Això vol dir que els perots, muntats sobre varetes
verticals, corren per l'escenari pel si d'unes guies practicades entre
els diversos elements escènics. Els manipuladors, des de baix i a recer
de les mirades del públic, imprimeixen els diversos moviments
longitudinals, transversals i oscil·lacions de les figures, i apleguen a
dotar-les d'una notable agilitat.
Com a consideració final, remarcarem el gran valor històric i antropològic del Betlem de Tirisiti d'Alcoi. Potser, junt amb un altre petit espectacle de titelles de Cadis, sigui l'esdeveniment més singular i antic encara viu, d'aquest format, a l'Estat Espanyol. Ens trobem amb uns elements singulars del bagatge cultural col·lectiu. En el cas del Tirisiti, podem parlar d'un trasplantament vigorós des d'una altra època que ens apropa a la societat d'abans i a les generacions que ens han precedit.
Val a dir que ens va agradar molt la representació que per uns moments ens va fer sentir com infants enjogassats, i ens va fer gaudir...
* * *
Aquí acaba l'experiència d'avui. Demà, darrer dia de l'any 2017, dedicarem el matí a patejar-nos la ciutat de València, i a la tarda visitarem l'anomenada "Capella Sixtina" valenciana, la meravellosa església de Sant Nicolau..., però això ho veurem, com és habitual, en la meva propera crònica
Un altre edifici interessant va ser el del Circulo industrial, una mena de club privat però amb unes instal·lacions molt interessants plenes d'art
També a les parets hi ha penjats alguns quadres amb pintures interessants com aquestes...
amb un sostre amb un lluernari molt decoratiu, així com també altres detalls modernistes com el fanal que podem veure en el jardí de l'edifici.
Tot circulant pels carrers, camí del nostre darrer objectiu abans d'anar a dinar, ens fixem en alguns rètols de comerços ben curiosos com aquests...
* *
A mitja tarda, després de passejar una estona per estirar les cames, ens vam acostar al centre de la població per anar a fer cua davant el teatre Principal del
Tirisiti
Betlem de Tirisiti
Declarat Bé Immaterial d'Interès Cultural per la Generalitat Valenciana.
Decret 192/2002, de 26 de novembre
Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'
(vegeu) 
Com a consideració final, remarcarem el gran valor històric i antropològic del Betlem de Tirisiti d'Alcoi. Potser, junt amb un altre petit espectacle de titelles de Cadis, sigui l'esdeveniment més singular i antic encara viu, d'aquest format, a l'Estat Espanyol. Ens trobem amb uns elements singulars del bagatge cultural col·lectiu. En el cas del Tirisiti, podem parlar d'un trasplantament vigorós des d'una altra època que ens apropa a la societat d'abans i a les generacions que ens han precedit.
Val a dir que ens va agradar molt la representació que per uns moments ens va fer sentir com infants enjogassats, i ens va fer gaudir...
* * *
Aquí acaba l'experiència d'avui. Demà, darrer dia de l'any 2017, dedicarem el matí a patejar-nos la ciutat de València, i a la tarda visitarem l'anomenada "Capella Sixtina" valenciana, la meravellosa església de Sant Nicolau..., però això ho veurem, com és habitual, en la meva propera crònica
- La crònica continua aquí...(05)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada