- La història comença aquí...
Després de fer una mica de migdiada ens disposem a visitar una altra de les meravelles de València, l'espectacular Parròquia de Sant Nicolau, considerada la Capella Sixtina d'aquesta ciutat. Situada al Carrer Caballeros, 35, en ple centre històric.
Aquest temple fou entregat pel rei Jaume I als pares dominics que l'acompanyaren i dedicaren el temple a Sant Nicolau que fou bisbe de Mira (actual Turquia). També posteriorment els dominics posaren el temple sota l'advocació de Sant Pere Màrtir, que també era dominic, nascut a Verona (Itàlia). Va rebre l'hàbit religiós de mans de Sant Domènec de Guzman al convent de sant Nicolau de Bolonya.
(les primeres impressions d'entrada són força impactants)
(mitja nau anterior) (mitja nau posterior)
(part central de la nau)
D'aquesta època destaquem la figura d'Alfons de Borja (futur papa Calixt III), que fou rector de Sant Nicolau, així com la de Jaume Roig, que fou administrador de l'esglèsia durant més d'una dècada.A finals del segle XVII s'inicia la renovació barroca del temple per part de l'arquitecte Joan Baptista Pérez Castiel.
Entre els anys 1697 i 1700, les pintures al fresc que cobreixen l'interior del temple (2.000 m2), van ser pintades per Dionís Vidal, segons el plantejament teòric i els dissenys del seu mestre, Antoni Palomino.
Aquí en el fons de l'església, situats sobre la cornisa del tester a la part dreta, els veiem a tots dos. Una llicència que Dionís Vidal es va fer a ell mateix i al seu mestre Palomino.
(detall del pintor i el mestre)
En la pintura d'aquest fons també destaca la imatge, que va ser descoberta recentment, d'aquesta "papessa". Havia quedat oculta per l'estructura de fusta de la porta principal del temple.
En cada una d'elles, sis en total per cada costat, Palomino va idear representar escenes de la vida i miracles de cada un dels sants titulars del temple.
En l'explicació molt detallada que ens va fer el guia vam poder apreciar el significat de cada una de les escenes.
El temple també disposa d'algunes altres obres d'art interessants com aquest retaule del Calvari situat a la Capella Baptismal.
O aquesta altra imatge de Sant Josep, de l'escultor Ignacio Vergara, considerat un dels millors escultors valencians del s.XVIII.
L'any 2016 es va acabar la profunda restauració de totes les pintures gràcies a la Fundació H. Herrero, i al treball d'uns tècnics restauradors magnífics, que han permès recuperar i retornar al temple el seu esplendor.
És, sens dubte, un dels millors exemples de convivència entre arquitectura gòtica i decoració barroca que existeixen actualment. A la vista de les imatges que us ofereixo ho podeu constatar perfectament.
Una autèntica joia, de visita molt recomenable.
* * *
En acabar aquesta interessant visita, i ja camí de l'hotel, en arribar a la plaça de la Virgen, darrera la catedral,
vam aprofitar un moment per entrar a venerar la imatge de la verge que a València anomenen
"la geperudeta" per la forta inclinació cap endavant que té el seu cap
"la geperudeta" per la forta inclinació cap endavant que té el seu cap
Camí de l'hotel comença a caure la darrera nit de l'any, mentre veiem "el Miquelet" il·luminat i ens hem d'afanyar per a posar-nos "guapos" per la festa i el sopar de cap d'any...
* *
Les taules ja són ben parades quan arribem a l'hotel
I nosaltres també ens hem mudat per l'ocasió...
(aquí semblo estar tot sol, però al costat dret tinc a la Marta que no vol mai aparèixer
quan jo penjo les fotos al blog).
El sopar de cap d'any, popularment anomenat "cotillón" (no sé ben bé per què, i en aquest enllaç trobem l'explicació), fou abundant i molt generós, tant en menjar com en beguda, i evidentment això sempre causa que al final la festa s'anima i un pot acabar fent una mica el ridícul, però ni més ni menys que altres membres de la colla.
Serveixi de testimoni la foto, però no em jutgeu massa cruelment. Així vam acabar l'any 2017 a la ciutat de València.
* * *
- La crònica continua aquí...(07)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada