RÚSSIA: tanquem el cercle de l'Anell d'Or, amb Suzdal i Vladimir... (10)

• La història comença aquí...

Avui som a dia 1 d'agost. Hem dormit a Suzdal, després del llarg itinerari d'ahir, i aquest matí ens disposem a conèixer tot el patrimoni d'aquesta ciutat.

En primer lloc anirem a conèixer un altre Museu de l'arquitectura de fusta. Ep...!!, però que ningú es despisti.
No és el mateix d'ahir, és una cosa semblant, però avui som a 180 kms. de distància del museu que vam veure ahir tarda a Kostroma.

Aquest és potser més monumental i té alguns edificis molt notables com algunes esglésies de fusta molt interessants i boniques.

En aquesta segona de la dreta no podem entrar perquè precisament s'està celebrant un ofici ortodox.

Anem a visitar per dins un parell de cases més, certament interessants. 

La primera és una casa petita d'una sola planta i golfes, amb uns interiors senzills però acollidors.

 

 

La segona casa que visitem és una casa més important, més gran, amb dues plantes i golfes, i també amb uns interiors molt interessants

 

 

 

I a l'exterior veiem encara més construccions utilitàries com uns molins de vent, 

 

 o aquesta roda per treure l'aigua del pou que funciona no manualment, sinó pedestrament, és a dir, un home puja dins la roda i va caminant endavant per una mena de graons interiors, i amb el pes i la força de l'home caminant, fa que la roda vagi girant i enrotllant la corda que està unida al cilindre per fer pujar l'aigua del pou. En aquest cas s'ha substituït la tracció animal per la tracció humana... que també és animal, per altra banda, encara que racional...

També vam poder gaudir d'una estona de relax i de bona música escoltant aquesta parella de camperols que ens van interpretar un parell de cançons tradicionals.

La primera d'ellas va ser "la cançó del russinyol"... escolteu-la...

La segona cançó va ser una cançó de festa més animada...

Abans de sortir del complex veiem unes fotos antigues de com eren i vestien la gent de molts anys enrera

 

I encara fem una última ullada a una de les esglésies quan ja som fora del recinte,

i quan ja tenim a la vista, davant nostre, l'objectiu de la nostra següent visita. 

La catedral de la Nativitat de la Verge.

* *

Amb tot, ara me n'adono que amb la inèrcia de continuar parlant i veient les boniques cases de fusta que vam veure ahir i les que hem vist ara, sense solució de continuïtat, encara no hem dit res de la important ciutat de Suzdal on som ara.

Suzdal va ser fundada entre els segles X i XI per eslaus procedents de Smolensk i Novgorod. Eren agricultors i cultivaven les terres fèrtils de les vores del riu Kamenka, distribuïts en diversos llogarrets. Despres de diverses revoltes contra el príncep de Kiev, la ciutat va ser incendiada. Ja a començaments del segle XII, sota el regnat de Yuri Dolgoruki, fill de Vladimir Monomaco, Suzdal ja era una ciutat fortificada i el centre d'una gran vida comercial. Però aquest període de prosperitat, malgrat les lluites sostingudes entre el gran príncep, els boiards, i el poble, va acabar en 1238 quan la Horda d'or va devastar i sotmetre la ciutat.

L'activitat artística, artesanal, comercial i arquitectònica es va interrompre durant tres segles després de la invasió del bàrbars mongols. Durant els segle XIII es van fundar alguns monestirs que van reiniciar el culte i la producció dels camps. Durant el s. XIV la ciutat convertida en seu episcopal, va experimentar un renaixement. Al s. XV va perdre la seva influència politica en favor de Moscou, però va conservar el prestigi espiritual i religiós com a seu de l'episcopat, i de nombrosos i poderosos monestirs, que especialment durant els segles XVI i XVII van promoure la construcció de nombroses esglésies que fins l'actualitat configuren l'aspecte d'aquesta petita ciutat.

 

 (la bonica església de la Ressurrecció n'és un exemple)

En els segles posteriors encara va patir altres saquejos, invasions dels polonesos, incursions dels tàrtars, incendis i una epidèmia de pesta. L'any 1796 fou anexionada a la província de Vladimir.

* *

Ja situats en el context, anem a recórrer alguns dels seus importants monuments, començant per fer una mena de romeria a peu des del Museu d'arquitectura on érem, creuant el riu i arribant fins al turonet on hi ha el petit Kremlin de Suzdal, amb la Catedral de la Nativitat i el Palau Arquebisbal.

 

Just al darrera de la catedral trobem primer aquesta bonica i típica església de camp, tota de fusta que recorda l'arquitectura de les "izbas" que acabem de veure.
És l'Església de Sant Nicolau.

La Catedral de la Nativitat de la Verge,  va ser fundada en 1222-25 en l'emplaçament d'una església de fusta del segle XII, que fou el primer temple de la ciutat, sumptuosament decorat en el seu interior amb frescos. Va ser reconstruït en diverses ocasions, el 1635 es van restaurar els antics frescos i l'any 1750 es van afegir les enormes cúpules en forma de ceba.

 Les portes d'or, són un esplèndid exemple de l'art decoratiu del segle XII. Cada batent està dividit en quarterons que representen escenes bíbliques daurades al foc sobre el coure, i amb uns bellíssims tiradors en forma de màsqueres lleonines

L'Iconòstasi i els frescos són també molt bonics...

 Aquí l'icona de la Nativitat a la part dreta de l'iconòstasi...

 i alguns frescos interessants

 

Especialment notable és el gran lluernari del segle XVII, que es transportava a mà durant les processons.

Un cop a l'exterior, podem veure la façana principal de la catedral i algun detall arquitectònic, 

 i també l'edifici i les cúpules piramidals del Palau Arquebisbal

 

Un cop hem sortit del recinte del Kremlin, i circulant per la Kremlëvskaja ulica, trobem a la nostra esquerra, i una al costat de l'altre, l'Església del Divendres Sant, i l'Església de l'Entrada a Jerusalem, del 1707, antigament unides per un petit campanar. La primera era una església d'hivern i la segona era una església d'estiu.

 

Tot just en aquest mateix carrer (ulica), i davant per davant de les dues esglésies, i a l'ombra d'una acàcia, trobem un home del poble, un rus de mitjana edat, que mira de guanyar-se alguns rubles tocant l'acordió i cantant melodies populars russes...

el goset que l'acompanya no sabem si borda per dir que els turistes xinesos, que no paren de passar per davant meu i molestar la gravació, parin d'emp..., o bé per donar les gràcies per les monedes que anem tirant al pot...

Arribem així a dalt del carrer, a la Plaça del Mercat, la Torgovaja ploscad, on hi ha la fabulosa Església de la Ressurrecció de Jesús, i darrera del campanar octogonal hi ha l'edifici del mercat cobert, de formes neoclàssiques, que fou projectat en 1806-1811 per Aleksei Versinskij, i que encara constitueix el centre comercial de la ciutat.

Seguim el nostre itinerari dins de la ciutat, ara per la Ulica Lenina fins arribar al complex del Monestir del Salvador i de Sant Eufemi.

Va ser fundat el 1352 pel monjo Eufemi, que fou canonitzat en 1507. Al segle XVII el monestir tenia una gran prosperitat i es van construir unes muralles de 1.200 m. amb 12 torres importants.

Durant la II Guerra mundial, i en anys posteriors, es va transformar en un camp de concentració, on els reclusos eren militars d'alta graduació, el més conegut va ser, von Paulus, traslladat des de Stalingrad.

 

 

 

 

 En el campanar del monestir, dels segles XVI-XVII, es van instal·lar unes campanes especials, realitzades per Dimitri Pozarskij en 1618.

Com és una certa tradició per aquestes contrades, el campaner ens ha vist arribar i ens dóna la benvinguda amb un toc de campanes que gravem...

(aquí observem amb més detall el campaner movent els fils de les cinc campanes alhora)

Tot seguit entrem a la Catedral de la Transfiguració, del 1594.

 

 En el seu interior podem admirar els frescos del segle XVII, obra dels mestres de Kostroma, dirigits per Gurij Nikitin i Sila Savin, que ja els vam citar i referenciar en el post anterior (08) sobre Yaroslavl.

 

 

 

 

I també aquí, com era d'esperar, un grup de cinc homes ens interpretaran una bonica peça de la litúrgia ortodoxa, i en aquest cas també els comprarem el disc a la sortida... Escoltem-los...

Sortim ara ja d'aquest magnífic monestir veient encara alguns bonics racons dins del seu complex com l'absis de la catedral,

també una petita capella, construïda durant els anys seixanta del segle XX, recorda que "aquí es troba la tomba del Príncep Dmitrij Pozarskij" diu la inscripció...

 qui, juntament amb Kuzmá Minin, van guiar a l'exèrcit popular que va expulsar en 1612 a les tropes poloneses i lituanes. Són per tant dos herois nacionals...

(es una pintura de Mikhail Scotti (1812-1861), que es conserva al Museu rus)

Veiem finalment, abans de sortir del recinte,
un aspecte de la zona on s'ubicaven les cel·les dels monjos.

* *

Acabada aquesta interessant visita al monestir, estava previst anar a conèixer un altra església també força important, l'Església de la Intercessió, junt a Bogoljubovo, a 10 kms. de Vladimir (segons la guia d'Anaya touring, pp.162-163, un dels monuments més brillants de l'art medieval rus), però va resultar que estava en obres, i aleshores la guia, com a alternativa, ens va oferir veure un altre monestir interessant, el Monestir de la Intercessió. 

 

  L'entrada principal del monestir està formada per la Porta sagrada, junt amb l'elegant Església de l'Anunciació, just al damunt.

 Dins el recinte es dóna una convivència curiosa i aparentment harmònica, ja que al costat dels edificis on viuen les monges, es troben unes precioses cases de fusta per als hostes de l'hotel més car de la ciutat...

 

 

 

 Aquest monestir estava dedicat a acollir dones i donzelles nobles caigudes en desgràcia de la cort del Tsar. Entre les destacades hi figura Solomonja Saburoba, esposa del príncep moscovita Vasilij III,  (el pare d'Ivan IV, el Terrible) que va ser repudiada pel marit i obligada a prendre els hàbits.

La Catedral de la Intercessió, principal temple del monestir, fou construïda en 1510-1514.

Una galeria oberta del segle XVIII enllaça l'església amb el campanar de planta octogonal.

 

A aquest conjunt pertany també l'Església de la Concepció de Santa Anna, que era l'església-refectori on, a més de les litúrgies, tenien lloc esplèndids banquets, i avui acull un bon restaurant.

Acabada la visita al conjunt, sortim del monestir...

* * *

Camí de l'autocar trobem un camperol, un home força gran per l'aparença, que amb molta simpatia ens ofereix nabius i groselles. Jo per no fer-li un lleig vaig acceptar de picar-ne una fruita i menjar-me-la tot netejant-la amb els dits, però no en vaig comprar.., anàvem de viatge i sense poder rentar-les...

Es veia un home humil, un típic camperol de la Rússia profunda, i em va fer una mica de pena no poder connectar verbalment amb ell... per establir una mica de diàleg.

* *

Així acabàvem la visita inicialment programada a la ciutat de Suzdal. Teòricament ara tocava anar a dinar, era gairebé migdia, però els plans de la direcció del grup eren uns altres...

Volíem fer una eucaristia com a cloenda del circuit per l'Anell d'Or, i d'agraïment perquè tot havia sortit molt bé i ningú havia patit cap problema ni malaltia, i per no fer-la després de dinar, es va preveure de fer-la abans, però el dinar estava previst fer-lo a Vladimir, a 32 kms.

Així que... carretera i manta i cap a Vladimir. A més, com que el restaurant era als afores de la ciutat, vam fer primer la visita a Vladimir en pla ràpid, i després vam fer l'eucaristia. I després anàrem a dinar...!!!

Per fi...!! Avui si que vam batre tots els rècords, crec que vam dinar cap a quarts de quatre o les quatre.

Després només ens va quedar encotxar-nos a l'autocar i... cap a Moscou falta gent.

* * *

Però tot aquest petit enrenou ho explicaré en un proper post... ara seria massa feixuc i començo a tenir un petit garbuig mental d'esglésies i monestirs...

• La Crònica del viatge continua aquí... (11)