- La història comença aquí...
I per començar, l'autocar ens deixa en la bonica plaça Gendarmen Markt, on al davant mateix tenim el palau del Koncerthaus, i a banda i banda hi ha dues esglésies pràcticament iguales, bessones, que tenen una particular història...
la de la dreta és la Französischer Dom (catedral francesa),
i la de l'esquerra és la Deutscher Dom (catedral alemanya).
Davant del Koncerthaus hi ha un monument al poeta, escriptor i filòsof Friedrich von Schiller.
Anem ara pujant cap a l'avinguda Unter den Linden, tot passant per davant de la Universitat de Humboldt, i la Biblioteca nacional,
i ens arribem fins a la Neue Wache (Nova Guardia), edifici dissenyat per l'arquitecte alemany Friedrich Schinkel que és un important referent de l'estil neoclàssic alemany amb un portal dòric.
Es troba davant per davant de l'edifici de l'Òpera el Staatsoper, i de la plaça Bebelplatz.
Originalment era la caserna de les tropes del Príncep de Prússia, i des del 1931 s'usa com a edifici votiu. Fou monument a les víctimes del fascisme durant l'existència de l'Alemanya Oriental o RDA.
Actualment és un monument recordatori a les "víctimes de la guerra i la dictadura", i sota el lluernari superior obert es troba l'escultura de la "Mare amb el fill mort", de Käthe Kollwitz,
també anomenada La Pietà Kollwitz. Com que queda exposada al sol, pluja i neu, simbolitza el sofriment dels berlinesos durant la Segona Guerra Mundial.
Realment un monument corprenedor.
Seguint el passeig matinal, i tot baixant per la Friedrich strasse en direcció sud, arribem a un dels punts més turístics de Berlín, el famós Check-point Charlie.
Val a dir que avui en dia és un pel folklòric aquest punt, amb els soldats americans amb la bandera dels EUA, damunt d'una catifa vermella, i amb un simulacre de barricada amb sacs al darrera, esperant que tothom els faci la foto de record..
I per acabar-ho d'adobar, encara ben plantats els rètols que adverteixen que es creua una frontera real o imaginària...
En realitat aquest Checkpoint va ser el més famós dels passos fronterers del Mur de Berlín entre el 1945 i el 1990. Es trobava en aquest mateix carrer on ara som, i obria el pas a la zona de control nord-americà amb la soviètica -on actualmente s'uneixen els barris de Mitte i Kreuzberg.
Només es permetia que en fessin ús els empleats militars i les ambaixades dels aliats, estrangers, treballadors de la delegació permanent de la RFA i funcionaris de la RDA.
El Chexkpoint Charlie va ser escenari de fugides espectaculars de Berlín Est, algunes especialment tràgiques com la mort de Peter Fechter, dessagnat en 1962 davant els ulls dels qui habitaven al Berlín Oest.
* * *
A continuació el guia ens va portar a un lloc poc conegut o poc visitat pel turisme convencional, al Treptower Park, on ell hi solia anar a córrer amb el seu gos.
I l'interès rau en que aquí hi ha ubicat un monument impressionant: el Memorial soviètic de la Guerra, o "Soviet Cenotafi".
Està situat una mica lluny del centre de la ciutat, ens ha portat aquí a través del barri turc de Kreuzberg multikulti, situat cap el sud-oest, i és un lloc d'esbarjo pels berlinesos.
Al recinte s'hi accedeix per dues grans portalades de pedra a banda i banda, amb inscripcions i simbologia soviètica.
El Memorial ocupa una gran extensió i la forma com està concebut fa que accedeixis a través d'una gran avinguda rodejada d'uns arbres molt especials que et condueixen fins a una mena de porta d'entrada on dos soldats agenollats en senyal de respecte, munten guàrdia...,
... i en arribar se t'obre davant teu la immensitat del monument.
Una zona ajardinada enorme, amb un construcció al final damunt una elevació del terreny, amb una escalinata que s'enfila fins al peu d'un pedestal on hi ha una enorme estàtua d'un soldat rus que amb una gran espasa trenca la simbòlica esvàstica del fascisme, mentre porta en braços a un nen alemany.
Dins el pedestal hi ha com una petita capella o oratori amb decoració de ceràmiques...
Tot el conjunt és realment impressionant, ple de plafons amb al·legorias de la batalla i amb frases de J.Stalin.
Es va construir per recordar els 80.000 soldats soviètics que van caure en la Batalla de Berlín, en els mesos d'abril i maig del 1945.
El memorial es va inaugurar 4 anys després del final de la guerra,
el 8 de maig del 1949.
Com podem veure en aquesta foto històrica del dia de la inauguració.
L'expressivitat de la gran estàtua del soldat dalt del pedestal és realment corprenedora...
* * *
Aquí fem un break per dinar, i ho farem en un restaurant molt original, semblant a una petita capella o esglesiola gòtica,
el Zur Gerichtslaube, situat al barri de l'antiga RDA.
Sortint d'aquest peculiar restaurant, seguirem la ruta fins arribar-nos, tot creuant el riu Spree pel l'Oberbaumbrücke, al pont fronterer en l'època del Berlín dividit, al barri de Friedrichshain,
on podrem contemplar el que anomenen l'East Side Gallery, el tros de mur més llarg que encara queda a la ciutat i que ha estat decorat per tota mena d'artistes i grafiters.
És com un museu a l'aire lliure, amb alguns motius realment curiosos i/o originals,
i alguns que s'han fet mundialment famosos, com el de l'històric petó entre els líders comunistes, Leónidas Breznev, de la Unió Soviètica, i Erich Honecker, de l'Alemanya Oriental, durant el 30è. Aniversari de la RDA en juny de 1979. (vegeu aquí).
El mural fou obra del pintor rus Dmitri Vladímirovich Vrúbel.
Després, tot circulant per l'avinguda més monumental de la RDA, la Karl-Marx-Allee, vam poder contemplar la típica arquitectura socialista.
Finalment, per acabar el circuit pels diferents barris, anàrem a veure el darrer memorial del mur,
(foto antiga on s'aprecia perfectament la zona intermitja que a més estava equipada amb estaques per entorpir al màxim el pas)
En l'intent de fer-ho hi van morir molts berlinesos...
Aquí al terra hi ha aquestes incrustacions que recorden el lloc exacte per on passava el mur.
* *
Acabem avui aquí aquesta passejada llarga, variada i intensa per diferents barris de Berlín. Hem pogut veure llocs i coses molt interessants i històriques.
* * *
Demà, el darrer dia de la nostra estada a terres alemanyes, anirem a conèixer Postdam, a la perifèria de Berlin. Allà l'any 1945 tingué lloc la històrica conferència que posà fi a la Segona Guerra Mundial.
- La crònica alemanya continua aquí...06 (M-S.10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada