Concretament hem estat al pirineu aragonès, a la Bal de Chistau, a San Chuan de Plan, (en chistabino) al cap d'amunt del tot de la comarca del Sobrarbe.
Hem estat hostatjats a l'hotel Casa Anita, un lloc realment molt recomanable.
(façana)
(darrera amb els balcons de les habitacions)
(el prat-jardí)
(les vistes desde la nostra habitació)
No faré una crònica dia per dia com faig habitualment, sinó que farem un repàs d'aquells llocs més emblemàtics o més interessants, potser per ser força desconeguts, que hem visitat.
A part de les excursions de muntanya, ens vam proposar visitar tots els pobles veins a San Juan de Plan/San Chuan (1122m), com són Gistaín/Chistén (1422m) i Plan (1119m) els tres que tanquen la vall pel nord.
Un pel més allunyats i elevats, en un sector lateral de la vall de Chistau, El Valle de La Comuna, es troben els petits pobles de Sin (1218m.) i Serveto (1306m.), que també trepitjarem, i el nucli de Señés que sembla actualment abandonat
També visitem Saravillo, per comprovar com estava el tema de la pista de peatge que puja fins al refugi de Labasar i dóna accés a la més que famosa Basa de la Mora o Ibón de Plan.
 |
| La Basa de la Mora (foto manllevada d'internet) |
* * *
A part de visitar tots els petits pobles de la vall, també vam fer tres sortides de natura fantàstiques: el recorregut per la ribera del Zinqueta fins a les Bordas de Viadós, al peu dels Posets/Lardana (3375m), del pic del
Bachimala (3177m), i també del pic d'Eriste (3056m). La Ruta de les Ermites de Tella, amb grans paisatges oberts desde la seva privilegiada situació, i finalment la Vall de Pineta, imponent i sempre espectacular.
Així doncs, disposem-nos a gaudir una mica de les imatges que hem pogut captar recorrent tots aquests indrets i paratges de natura exhuberant... i comencem per la ruta pels pobles.
Nosaltres estàvem situats al cap d'amunt (al Cabo Lugá, en chistabin) del poble de San Chuan de Plan que es despenja pel pendent de la muntanya, amb un desnivell de gairebé 100 m. entre la parta alta i la baixa. Per això la visió del poble dóna la impressió d'estar una mica enxovat, encara que no és propiament així...
Just un quilòmetre més avall hi ha el famós poble de Plan, famós per tot l'afer aquell dels solters de Plan que va crear un gran rebombori i una gran expectació a tot arreu, fins el punt que es va arribar a fer fins i tot una pel·lícula d'aquella iniciativa insòlita. L'any 2015 en va fer ja 30 anys d'aquella experiència.
Tirem carretera avall pel Desfiladero de la Inclusa, tot passant per aquells túnels molt antics i força precaris que et fan anar amb molt de compte amb els vehicles que venen de cara, ja que amb prou feines i passen dos turismes... Fins el trencall de Saravillo.
Poca cosa de particular hi ha per veure en aquest petit poble de quatre cases, on malgrat tot, hi ha un cert moviment de gent a causa de ser l'orígen de la pista de peatge que s'enfila fins al refugi de Labasar i dóna accés a la Basa de la Mora. Ens informem de l'estat de la pista i aprofitem també per localitzar l'obrador dels formatges artesans, de fama en tota la vall, que visitarem el darrer dia.
Tot baixant d'aquí enfilem un trencall de carretera que ens endinsa en el que anomenen El Valle de la Comuna, on s'assenten els tres pobles que la formen, Sin, Serveto, i Señés (actualment deshabitat), que tenen serveis i formes de funcionament administratiu que gestionen de manera mancomunada, segurament degut a l'evident aïllament que tenen respecte als altres pobles de la vall.
En la paret de l'església hi una placa que ens crida l'atenció, en la que es fa esment del qui fou un humanista, teòleg, i científic aragonès d'abast universal, en Miquel Servet. La coincidència del cognom amb el topònim del poble Serveto, ens fa encuriosir i a través del Google ens posem a investigar...
L'origen de la família és d'aquest poble, i fins i tot el cognom del seu pare, que fou notari del Reial Monasterio de Sijena, era Serveto, per això el seu fill Miquel, que va nèixer a Villanueva de Sijena, signava les seves obres amb el seu veritable nom Miguel Serveto Conesa.
Després de llegir tota la informació sobre aquest personatge, que tingué les seves arrels paternes aquí mateix, en aquest indret tant allunyat i tant pacífic, quedem corpresos en considerar de com i de quina manera de qualsevol racó de món pot arribar a sortir una història tant rica i tant complexe, com la d'aquest personatge, que va arribar a ser famós internacionalment i va tenir una mort tant tràgica condemnat a la foguera per la Inquisició.
Hem de continuar la nostra ruta, ara una mica més savis i amb més coneixements que abans, gràcies al senyor Miquel Servet i al seu poble, i ens traslladem un xic més avall per entrar ara al poble de Sin (1218 m).
Bachimala (3177m), i també del pic d'Eriste (3056m). La Ruta de les Ermites de Tella, amb grans paisatges oberts desde la seva privilegiada situació, i finalment la Vall de Pineta, imponent i sempre espectacular.
Així doncs, disposem-nos a gaudir una mica de les imatges que hem pogut captar recorrent tots aquests indrets i paratges de natura exhuberant... i comencem per la ruta pels pobles.
(la foto és de tarda i fa ombra)
(des d'aquí dalt les vistes són esplèndides)
(interior de l'església romànica)
Tot baixant d'aquí enfilem un trencall de carretera que ens endinsa en el que anomenen El Valle de la Comuna, on s'assenten els tres pobles que la formen, Sin, Serveto, i Señés (actualment deshabitat), que tenen serveis i formes de funcionament administratiu que gestionen de manera mancomunada, segurament degut a l'evident aïllament que tenen respecte als altres pobles de la vall.
Ens acostem primer a Serveto (1365 m) el més allunyat i elevat.
Aquí s'hi respira un silenci i una pau mol notables. Són pobles de molts pocs habitants, evidentment, per això no costa trobar aquest entorn fins a cert punt envejable
L'origen de la família és d'aquest poble, i fins i tot el cognom del seu pare, que fou notari del Reial Monasterio de Sijena, era Serveto, per això el seu fill Miquel, que va nèixer a Villanueva de Sijena, signava les seves obres amb el seu veritable nom Miguel Serveto Conesa.
Els seus interessos van abastar un bon nombre de ciències: l'astronomia i la metereologia, la jurisprudència, la teologia i l'estudi de la Bíblia, les matemàtiques, l'anatomia i la medicina...
Havia nascut, doncs, a Sixena, el 1511, i va morir a Ginebra, l'octubre de 1553. On el van detenir, i va ser jutjat per heretgia, per la seva negació de la Trinitat i per la defensa del baptisme durant l'edat adulta. Va ser condemnat a morir a la foguera (el 26 d'octubre de 1553).
Hem de continuar la nostra ruta, ara una mica més savis i amb més coneixements que abans, gràcies al senyor Miquel Servet i al seu poble, i ens traslladem un xic més avall per entrar ara al poble de Sin (1218 m).
(al fons s'albiren les cases de Serveto)
En aquesta església de San Esteban, hi ha una curiositat, una autèntica mòmia...
Aquí la primera cosa que ens sorpren, doncs, és que hi ha una sèrie de cases senyorials de força antiguitat, segles XVI al XVIII.
(Malgrat que ara el govern d'Aragó ens busca les pesigolles reclamant obres d'art i de patrimoni que fa anys es van salvar de la destrucció gràcies a ser recuperades per Catalunya, aquí tenen peces patrimonials totalment deixades i abandonades...)
Podeu interpretar el que volgueu, jo ho tinc claríssim...!!
Per asserenar els ànims, deixem relaxar la vista contemplant aquesta bucòlica estampa de natura cap a les estribacions del Cotiella...
* * *
Per no allargar més la narració en aquest post, penso que serà millor fer un segon capítol on parlaré de les tres sortides de natura que ja he apuntat abans:
Bordes de Viadós, Ruta de les Ermites de Tella, i Vall de Pineta.
- La crònica continua aquí...(02)
1 comentari:
Un lloc molt recomanable, sí senyor!
Publica un comentari a l'entrada