- La història comença aquí...
Comencem el segon dia d'estada a Berlín, traslladant-nos en autocar fins al barri jueu, tot veient alguns dels moderns edificis del centre de la ciutat.
L'autocar ens deixa davant de l'impressionant edifici que és la Nova Sinagoga de la ciutat de Berlín. Curiosa edificació en estil àrab i amb les cúpules daurades que destaquen fortament.
La sinagoga original va sofrir molts desperfectes en la nit del Progrom en 1938, i durant els bombardejos aliats, per això va ser dinamitada.
Avui la Nova Sinagoga és un centre d'ensenyament i una fundació.
Dins el barri jueu, al que acabem d'arribar, ens interessa visitar els famosos "patis" de Hackesche Höfe, situats en l'antic barri de Spandauer Vorstad, en Mitte.
En alguns interiors es conserven encara locals de tipus "alternatiu" on encara avui en dia se celebren festes, dinars i escoles de ball que rememoren les que es feien en temps passats...
com ho recorden aquests cartells que vam poder recuperar...
Els Hackesche Höfe, són una sèrie de patis interiors que es van construir cap al 1904 amb la idea que fossin una sèrie d'edificis d'ús mixt, és a dir, tant per habitatges, com també per a botigues, oficines i tallers, fins i tot petites fàbriques. Formen una successió de vuit patis interiors que estan interconnectats per passatges entre edificis d'arquitectura modernista, dissenyats per l'arquitecte berlinès Kurt Berndt.
És el conjunt de patis tancats més gran de tota Alemanya,
i l'any 1972 van ser declarats monument històric.
El Kino und Theater d'aquest pati és un cinema d'art i assaig independent. També és un centre d'art contemporani amb cinc sales, que ofereixen quatre sessions diaries, més una sessió matinal els diumenges. Les pel·lícules són sempre en versió original subtitulades.
En aquest pati anomenat Endellscher Hof, hi ha el teatre "Chamäleon", un cine i diversos bars i restaurants. El teatre ofereix obres teatrals, música i espectacles artístics innovadors. És potser el teatre més bell i modern de la ciutat.
vam descobrir un petit museu molt interessant: el Museum Blindenwerkstatt Otto Weidt. El Museu explica la història del taller de Otto Weidt que durant la Segona Guerra mundial va muntar amb personal discapacitat, gent cega i sord-muda, per fabricar escombres, pinzells i raspalls.
Diversos testimonis, en els escrits conservats en les vitrines, ens expliquen la historia dels esforços que Otto va haver de fer per protegir els seus empleats jueus de la persecució i de la deportació,
fins al punt que, dins del taller, ell mateix havia construït amagatalls que encara avui es poden veure dins el petit museu. Fou una visita certament molt interessant... amb la vigilància constant del seu conservador i el seu peculiar bigoti...
A continuació, el nostre guia, l'Arnau, ens va portar per llocs menys turístics, a conèixer el "Holocaust Memorial" (antic Cementiri Jueu), situat a la Grosse Hamburger Strasse .
És el cementiri jueu més antic de Berlín que va estar en ús entre 1672-1827. Les primeres 50 famílies jueves afincades a Berlín, 100 anys després de la darrera expulsió, són les que van establir aquest cementiri. En total s'han comptat 2.767 sepultures, fins que es va tancar el 1827.
Algunes d'elles de membres importants de la comunitat jueva berlinesa, inclosa la del filòsof Moses Mendelssohn (Dessau, 1729 - Berlín, 1786), que va ser considerat com la veu més important de la il·lustració jueva (en hebreu Haskalà), i figura fonamental del judaïsme. Adversari destacat de Kant, i amic de Lessing , acabà sent un filòsof de gran influència entre jueus i gentils.
També pels diversos indrets d'aquest barri vam poder contemplar les plaquetes daurades que hi ha posades al terra, davant de les cases on vivien els jueus, en memòria de les víctimes que van ser deportades i després executades pel nazisme en els camps d'Auschwitz.
Impressiona encara circular per aquests carrers silenciosos, lluny del brogit de les zones turístiques, i rememorar els horrors i la crueltat que aquí es va viure tan intensament...
Després d'aquest matí tant dens, a nivell de vivències i de rememorar els patiments de tots aquells homes i dones jueus, durant la barbàrie que va suposar el nazisme en aquests indrets concrets, sortim del barri jueu per anar a dinar.
* *
Ho farem en el restaurant Lôwenbrau ubicat a prop de l'Alexander Platz, i de l'illa dels museus, que seran el nostre objectiu cultural d'aquesta propera tarda
Comencem per visitar el gran Museu de Pèrgam, situat al costat nord de l'illa del riu Spree, al cèntric barri de Mitte.
Inaugurat en 1930, és el museu més important de l'illa dels museus, i el més visitat de tot Berlín.
Actualment la seva estructura es divideix en tres grans seccions: 1) - la d'Antiguitats Clàssiques, resultat de les excavacions alemanyes que van tenir lloc a Olímpia, Samos, Xipre, i altres llocs de civilitzacions antigues; 2) - la d'Art Islàmic, dedicada a obres d'art entre el període que va del segle VIII fins al XIX, on es mostren objectes d'Assíria, Sumèria; 3) - de la cultura Babilònica, amb objectes que inclouen parts d'edificis històrics, relleus, objectes quotidians i joies.
Actualment la seva estructura es divideix en tres grans seccions: 1) - la d'Antiguitats Clàssiques, resultat de les excavacions alemanyes que van tenir lloc a Olímpia, Samos, Xipre, i altres llocs de civilitzacions antigues; 2) - la d'Art Islàmic, dedicada a obres d'art entre el període que va del segle VIII fins al XIX, on es mostren objectes d'Assíria, Sumèria; 3) - de la cultura Babilònica, amb objectes que inclouen parts d'edificis històrics, relleus, objectes quotidians i joies.
Veiem alguns exemples...
(la porta del mercat romà de Mileto)
(la impressionant porta d'Astarté, construïda al segle VIè (a.C.)
sota les ordres de Nabucodonosor-II)
Són un prodigi de bellesa els detalls dels animals que adornaven la porta de l'antiga Babilònia, en ceràmica blava.
Extraordinaris per l'antiguitat, s.VI (a.C.)
* * *
Altres materials interessants...Alguns tresors islàmics...
(*) Nota: no vam poder veure el famós Altar de Pèrgam per obres de remodelació de l'ala nord del museu, també amb el Teatre Hel·lenístic, que romandrà tancat fins l'any 2019.
* * *
Tot seguit vam anar a visitar l'altre museu, el Neues Museum, que va tornar a obrir les portes al públic el 2009, i alberga objectes classificats en tres col·leccions diferents: a) - Art Egipci; b) - Objectes Prehistòrics; c) - d'Antiguitats Clàssiques.
Veiem alguns exemples...
Entre els seus tresors arqueològics més rellevants, hi podrem admirar i contemplar amb embadaliment el bust icònic de la reina egípcia Nefertiti, a la que li han dedicat una sala sencera per exposar-la.
Evidentment estava totalment prohibit fer fotos, per això he manllevat aquestes d'internet, per poder apreciar la gran bellesa d'aquesta figura... impressionant.. !!
Veiem alguns exemples...
(caixa mortuòria)
(preciosos papirs egipcis)
Entre els seus tresors arqueològics més rellevants, hi podrem admirar i contemplar amb embadaliment el bust icònic de la reina egípcia Nefertiti, a la que li han dedicat una sala sencera per exposar-la.
Evidentment estava totalment prohibit fer fotos, per això he manllevat aquestes d'internet, per poder apreciar la gran bellesa d'aquesta figura... impressionant.. !!
* * *
Amb aquest embadaliment davant aquesta bellesa, donem per acabat el nostre segon dia a Berlín... Ens queden encara moltes coses per descobrir i moltes vivències per reviure, però això ho veurem en els propers capítols.
* * *
- La crònica alemanya continua aquí...05 (M-S.09)
2 comentaris:
Que bé poder tornar a passejar per Berlín! Gràcies Salvador per aquestes cròniques magnífiques i a més amb les fotos que ens transporten al lloc. Recordo els museus, i quina llàstima no poder gaudir de l'Altar de Pèrgam. És impressionant!
Jo també m'he sentit transportada a Berlín. La meva va ser una visita curta, tot aprofitant que hi anava a una reunió de feina, però vaig aprofitar molt bé les estones lliures i un dia que em vaig prendre de propina. Vaig estar en aquell hotel tan alt de 'Alexanderplatz', que ara sembla més aviat modest, però diuen que era la joia del Berlín comunista i des de la planta vint-i-escaig tenia una vista fantàstica de la ciutat. I era prop del barri jueu, on vaig veure molts dels patis que mostres. El 2008 vaig tenir la sort de poder veure l'altar de Pèrgam, i vaig fer una cosa que a partir de l'octubre d'aquell any ja ningú ha pogut fer: arribar a Berlín amb avió i aterrar gairebé al centre de la ciutat, a l'aeroport de Tempelhof. Ara, Tempelhof és ja història.
Publica un comentari a l'entrada